PALAU DE CONGRESSOS A CALLDETENES

Sí, sí, tal com sona: Palau de Congressos Internacionals, no us penseu! gent del poble entre els ponents com ara el metge i la infermera del poble, i també com a públic a la sala, dues figures exòtiques : un Lama del Tibet, i un ex professor d'aquí, transplantat a Kioto durant força anys. La resta uns quants habituals de la Setmana de la Ciència a Osona, el director de l'Observatori Esteve Duran, en Francesc Mauri, , uns quants ponents nous com Carles Schnabel entre altres i un jove aprenent d'astronauta segons va dir, i l'inevitable Manel Dot.
Val a dir que el director d'orquestra de tot aquest congrès internacional, ja té certa experiència i se li nota, en Pere Tremolosa és un entusiasta nat de totes les ciències, amb particular émfasi en la paleontologia. També ens en va fer una curta xerradeta, en la que va mostrar alguns animals que probablement s'extingiran aviat per la nostra culpa com el linx, el lleopard, i l'elefant.
Les taules rodones successives durant tot el dissabte, ens vàren portar des de la salut física i mental fins als espais siderals, i des de la supercomputació als combustibles fòssils, culpables del canvi climàtic i de quasi totes les calamitats.
Un ambient d'atenció continuada matí i tarda, fa un balanç força positiu pel que fa a la conscienciació envers el futur que ens espera si no fem els deures amb la natura.Uns quants sermons, vaja.
Serem bons minyons i deixarem una terra encara habitable quan marxem. En va parlar el Lama de l'últim adéu i ho va fer molt bé, desdramatitzant el que quan naixem ja portem escrit en totes les cel·lules del nostre cos : la mort. Ell però, si és bon minyó en aquest món, tindrà premi en forma de reencarnació i nosaltres no, o potser sí qui sap....

MOZART DE LUXE A TORELLÓ

Un luxe i un plaer escoltar el concert per piano num.12 K 414 de Mozart,a càrrec de Joan Rubinat i l'Orquestra de Cambra de Terrassa 48, dirigida pel també concertino Quim Tèrmens, el dissabte a Torelló.
Els tres temps vàren ser seguits amb un interès mantingut pel nombròs públic i sense aplaudir en acabar cadascun d'ells, la qual cosa avui en dia no sempre es respecta. Un públic entès per tant, i uns artistes de gran volada, vàren fer possible aquell clima especial que es crea, quan la música és servida de forma magistral i és rebuda amb devoció i emoció per un públic totalment entregat.
Afegir que la sonoritat d'uns instruments excel·lents també hi va col·laborar, encara que si el piano haguès estat de cua sencera, potser els infinits matisos i la delicadissima i precisa pulsació del pianista en tot moment, s'haguessin palesat encara més.
El gest de les mans i la seva actutud amatent i atenta envers el que la orquestra anava desgranant entre les seves intrevencions de piano, vàren ser una lliçó de "bones maneres" i elegància, precisió perfecte en totes les entrades, fent tots un conjunt completament compenetrat amb l'estil mozartià
El concert es podria classificar com un d'aquells regals que no sovintegen en les programacions habituals i que els que el vàrem escoltar embadalits, no oblidarem facilment.
Al final, el pianista va bisar un petit fragment del començament del primer temps, d'una senzillesa aclaparadora i d'una bellesa sublim. Una veritable exhibició de la capacitat de "cantar" cadascuna de les notes amb una musicalitat extrema i amb un resultat corprenedor, preciament basat en aquesta senzillesa, Chapeau!!