sábado, 11 de octubre de 2008

VÉS ON ET PORTI EL COR....

Benvolguts blocaires que llegiu de tant en tant aquest blog, avui em ve de gust proposar-vos un exercici de sinceritat, un mètode infal·lible de lectura de les raons del cor, que la raó sovint no entén.

El llibre de Susana Tamaro amb aquest títol que encapçala l'escrit, és ben conegut i llegit per moltes persones que hi troben el suport necessari per seguir vivint amb il·lusió i plenament la vida de cada dia.

Potser en ser escrit per una dona, utilitza aquella coneguda virtud femenina de la intuició, ja que en molts casos, s'escau de prendre una decisió en funció d'un sisè sentit que ens diu exactament per on hem d'anar o què fer en una situació determinada. La vida ens porta sovint atzucacs imprevisibles, que no s'ajusten facilment a la raonada i sistemàtica anàlisi dels fets, sinó que requereixen posar en marxa aquesta qualitat de veure-hi més enllà, i actuar segons els nostres principis fonamentals, d'escollir el bé propi inspirat en l'impuls que el cor dicta.
Aixó no vol dir que s'hagi de prescindir totalment d'aquesta anàlisi raonada de la situació, però hi ha factors dificilment verbalitzables ni ajustats a la lògica, que fan decantar la nostra actitud, deixem doncs que siguin aquests signes imprecisos, poc acadèmics, però que per alguna raó no demostrable ens semblen els millors els que guiin la nostra actuació.

Un moment de perplexitat com el present en tants aspectes, ens durà sovint a trobar-nos en situacions de posar en pràctica aquest exercici d'introspecció sincera, per tal de veure que ens diu el notre fur intern, tradicionalment localitzat en la nostra víscera cardíaca, i fer-ne cas.

Que l'entrada en la tardor estacional sigui ben plena de fruïts, no tan sols en la natuira, sino també en el domini de les regnes que han de conduir la nostra vida pels bons viaranys, signe evident de la maduresa del nostre esperit. Busquem la companyia d'activitats i de persones que ens obrin horitzons d'esplai per al nostre esperit i veurem com mica en mica anem aprenent l'art de viure en armonia amb nosaltres mateixos i amb els demés, tot posant en el lloc que els correspon els petits problemes i contrarietats de cada dia.
En veritat aquesta intuició atribuïda principalment a les dones, la posseixen el homes també, encara que amb matisos diferents, degut sobretot a defectes educatus en el sí de la família que els hi demana
prematurament una seguretat excessiva, que no els deixa opció a altres vies alternatives molt necessaries.