lunes, 22 de diciembre de 2008

SENTIMENTS A FLOR DE PELL

Tot i que de vegades no ho sembla, moltes persones son sensibles a la bondat, la bellesa, la veritat, i tants altres valors que mai no perden actualitat com ara la tendresa, el respecte envers els altres, la compassió, l'amistat, la solidaritat, la modèstia, el bon humor, la prudència...

Aquestes dates en que comença l'hivern amb els dies curts, les boires i els núvols que van i vénen, ens porten insensiblement a la introspecció i a la verificació de com està el nostre compte corrent de l'ànima, si hi ha actius suficients, com per què els atzars de la vida no ens agafin despreviguts. Les riqueses en aquest sector espiritual són decissives, cal anar "ben folrat".

Una avaluació subjectiva pot ser enganyosa, ja que moltes vegades ens creiem els reis del mambo,sense ni tan sols ser amos de nosaltres mateixos.
Va mol bé per exemple, repassar la llista d'amistats veritables i la seva antiguitat, potser aquest capital és el més segur, perquè es retroalimenta amb les experiències que els altres ens expliquen, i podem comprovar la mesura de la nostra fermesa en actituds positives, que fan que aquestes amistats segueixin vives com el primer dia.

Potser la utilització de termes econòmics en questions tan poc materials, sorprengui a més d'un, però ho faig perquè altrament potser deixariem algun lector una mica fora de joc, ja que és el vocabulari que pesa més en la nostra societat actual , i sobretot per l'èmfasi que hi posen diariament els mitjans de comunicació.

Si algun baliga-balaga accedeix a aquest blog, potser comenci a plantejar-se quelcom diferent del que li és habitual, potser intentarà cantar alguna cançó de Nadal que li recordarà la seva infantesa, potser com en els coneguts versos de Salvat Papasseit, quan sàpiga el perquè del el plor l'infant Jesús, canviarà d'actitud, qui sap!

viernes, 5 de diciembre de 2008

LA TENDENCIA AL CAOS I EL DESORDRE

He visitat per segona vegada l'illa de Lanzarote, i veient el resultat de les darreres erupcions de 1730 a 1736 , dels volcans que hi ha una mica per tot arreu , la paraula que em ve al cap és "entropia", el significat de la qual és el títol d'aquest escrit.

La matèria tendeix al caos i al desordre, i en aquesta illa és ben palès. Hi ha zones extenses del que allà en diuen "malpaís", on la vegetació és practicament inexistent i el fet de transitar-hi impossible, degut a les roques volcàniques acumulades de considerable tamany, semi cosolidades i dipositades sobre el terreny.
És evident que la temporalització de la geologia sempre és una mica difícil, els moviments dels continents des de la "pangea" primigènia, fins que només fa 4.000 milions d'anys va començar la vida a la terra, no deixen lloc a dubte, som uns "parvenús", uns nou vinguts a un món molt vell.

De fet, hi som manera per una pura casualitat, per una concatenació de factors que vàren fer possible la vida, a partir d'un brou d'àcid cianhídric on alguna bacteria tossuda va tenir la pensada de començar a reproduïr-se.
Si voleu seguir la història fil per randa, seria bo llegir el darrer títol d'Eduard Punset " Por qué somos como somos", de moment encara no l'he trobat en català , però tot vindrà.
Crec que aquesta lectura pot esdevenir una bona lliçó d'humilitat i reconeixement de la nostra petitesa, i del nostre passat tan atzarós, apareixent sobre l'escorça mig refredada d'una bola de foc (la terra) en període de refredament.

Si voleu viure sensacions fortes, només a dos metres sota terra en l'illa esmentada, hi trobareu 100º C de temperatura, hi han muntat una graella per fer carn a la brasa i tot. Una interessant forma de negació de l'entropia per aprofitar el que la natura ens dóna gratuïtament, i a l'hora un gran estalvi energètic.

Cal admetre que la nostra civilització esmerça una gran quantitat d'esforç, per tal de mantenir aquesta famosa "entropia" a ratlla mentre correm per aquest petit planeta, però al final ella guanyarà sempre la batalla, temps al temps.... però, què és el temps? aixó queda per un altre dia, per avui ja n'hi ha prou.