martes, 23 de junio de 2009

LA NIT MÉS CURTA DE L'ANY

El solstici d'estiu es produeix quan els raigs del sol il·luminen alguna part de la terra de forma el màxim de perpendiculars que ho permet aquest punt , i amb la màxima durada de tot l'any d'hores de llum , per tant la nit serà com a consequència la més curta de l'any. Però en aquesta nit tan curta la tradició mana celebrar amb xirinola el fet d'aquesta escalfor perllongada que augura uns fruits madurs cap a la tardor. L'alegria és contagiosa i moltes persones es troben en un ambient festiu on la coca i el cava són protagonistes, la revetlla és una tradició que a més es fa notar pels cohets, petards, fogueres i altres símbols que pretenen manifestar l'agraïment per unes collites que seràn ben abundoses gràcies a aquest retorn del sol i la calor estiuenca.
A partir d'ara i fins el 21 de desembre la nit anirà creixent i el dia minvant molt mica en mica fins llavors. Aquests ritmes tan coneguts que també segueix la Lluna amb els seus creixents i minvants cada mes, ens condiciona la nostra manera de fer i de viure.Tot el que creix després minva, també a escala més gran passa amb les estrelles, com ara el sol, creix tot cremant l'heli i l'hidrògen que té i a mida que s'acaba el combustible va minvant fins a convertir-se en un objecte de gran densitat però sense energia calòrica ni lumínica, encara n'hi ha , però per uns quants milions d'anys...
Nosaltres com a essers vivents també fem aquest camí en la nostra vida, creixem fins a la maduresa , ens ho mantenim un temps i tot seguit ja ve la vellesa avisant-nos que la nostra energia minva i que tot i ser la mateixa persona que érem ja no tenim ni la força ni l'agudesa dels sentits tan gran com quan érem joves. Es com si la natura ens anés explicant el que passa a tot arreu i amb variats exemples, per tal que no ens sobti trobar-nos una mica "minvants" en arribar a l'edat que aixó té lloc. És l'hora de fer el recompte dels fruïts qude hem generat en forma de fills, d'obres meritòries, de donar als altres allò més bonic i plaent que hem pogut donar....i continuar fins el final, que no és tal, sinó en paraules de Joan Maragall (felicitem-lo doncs demà sería el seu sant!), un gran desig:
SIA'M LA MORT UNA MAJOR NAIXENÇA ! ( final del Cant Espiritual).
Molt bona revetlla a tothom! i felicitats a Joans i Joanes!

martes, 9 de junio de 2009

SANT BENET DE BAGES

Em temia el pitjor, tenía un gran record del Monestir de Sant Benet, mig amagat ente vegetació exhuberant, tant a fora com en els patis interiors i accessos.
S'hi arribava per un camí rural que permetía acostar-s'hi poc a poc, veient sempre el monestir que s'anava apropant. Ara s'arriba gairebé sense veure'l i s'aparca al costat d'una fàbrica abandonada de fa temps.les exigències de seguretat dels visitatns han omplert de vidres i baranes inoxidables l'encant d'un recinte on encara es respirava un aire d'antigor.
La visita "medieval", esglèsia , claustres i dependències està previst que duri força més temps del necessari, per tal d'escoltar uns audiovisuals molt mal sonoritzats, en els que no s'entenen les paraules ni gairebé el que ens volen explicar, les imatges són virtuals totes, fins i tot fan una paròdia, també de projeccions tridimensionals,d'una pretesa cerimònia religiosa amb un oficiant -fantasma i una música poc escaient i mal cantada.
El guia un noiet molt eixerit i amable explica unes quantes coses i es passa al Celler on altre vegada la "peli"de torn, aquesta amb lluites sorolloses i imatges plenes de banders catalanes, mapes de la Mediterrània i poca cosa més. Finalment es puja al pis de dalt on hi havia les cel·les dels monjos i la cosa canvia en positiu. Les imatges i el són són força millors, s'ens parla del monjo de Montserrat que va anar'hi a viure quan ja era gran : Maure Amatller, de Llafranc, que a Montserrat havia inventat un bon seguit d'aparells enginyosos per estalviar esforços als monjos en les seves tasques cotidianes.Es passa al gran porxo amb una font de pedra i rajoletes antigues de gran valor.

La visita "modernista" , la reforma feta sobre els claustres, està molt més ben estructurada encara, s'il·luminen unes pantalles en les diferents estances i algunes imatges son fotografies i filmacions de la familia del pintor Ramon Casas que hi vàren habilitar una casa d'estiueig, amb relats imaginaris de diferents personatges relacionats amb la família. Hi ha força pintures originals ben interessants i una bona part del mobiliari original.
Una visita ben interessant, encara que millorable sobretot en els audiovisuals de la visita medieval.
En sortir ens trobem amb un edifici tot de vidre anomenat "Alicia", amb un laboratori per investigar en la física i química aplicada al menjar i altres experiments de Ferran Adrià & company, amb la col·laboració del cardiòleg Valentí Fuster, on s'expliquen els principis bàsics de l'alimentació al públic en general i també per escoles mitjançant tallers pràctics.
Estan endegant uns horts força grans, ja que ténen el Llobregat allà mateix per regar a manta si convé, on s'explicará el conrreu d'hortalisses i els beneficis per a la salut que aporten.