martes, 15 de febrero de 2011

CRISI MONETARIA O CRISI DE VALORS ?

No puc entendre com algunes persones de prestigi amb càrrecs públics, parlen amb tanta frivolitat d'assumptes importants que afecten els ciutadans i els camperols, tot menystenint una part important de l'actual crisi econòmica. No es tracta tant de presssupostos, estadístiques, o balanços, sino de les finalitats amb que aquests càlculs es fan. Moltes vegades els arbres sembla que tapin el bosc i es preparen campanyes de fum sobre temes colaterals que res tenen a veure amb es veritables necessitats dels habitants d'un país a tots nivells.

Posem per exemple el sector més feble de la societat : els nens i joves, en els que recau una tasca important de formació i d'educació. S'han de veure sempre en el dubte, en l'ara sí i ara no de l'anar i venir d'unes eleccions, o d'un pressupost insuficient, de si convé o no una setmana blanca o els ordinadors a classe.
Tot trontolla massa sovint i el motiu és ben clar, no hi ha cap escala de valors de referència sobre la que fonamentar les decisions que es prenen, els pares ja tenen prou feina amb conservar el treball, si en tenen, i són els responsables d'unes criatures que no saben ben bé si arribaran al final de l'escolaritat obligatòria, amb el bagatge suficient com per abordar altres estudis superiors.
Entretant, les diversions per a joves, amb soroll i cridòria a dojo, els deixarà inhàbils per fruir d'un concert de música classica o de molts plaers més adequats a la seva edat.
Mentre els dirigents de la societat no prioritzin els valors autèntics abans que els guanys i la despesa en entreteniments i educació poc seriosa, no es pot albirar un futur gaire prometedor per aquests relleus generacionals que necessiten un bona educació.