domingo, 30 de septiembre de 2007

BORGONYÀ I VILASECA, UN RECORD DEL PASSAT

Dintre del marc de les Jornades Europees de Patrimoni, s'han organitzat visites guiades a diverses instal·lacions de la indústria tèxtil de finals del segle XIX i començaments del XX. Els noms de Sindreu, Almeda, Puget, Marcet, Alamany, Fabra i Coats, encara ressonen amb força quan es pronuncien dins de les naus i sales de màquines ara buides i en desús.
Hi ha però una nova vida en les colònies que abans habitàven els obrers, encarregats i altres càrrecs d'aquella peculiar organització a la vegada un punt paternalista i controladora, però que proporcionava un status de vida prou còmode per tal d'aconseguir una mà d'obra fidel i poc conflictiva. Aquests nous estadants, fills i néts dels antics treballadors, han aconseguit viure en un indret enjardinat amb cura en el cas de Borgonyà, amb un bon nivell de qualitat, des que es varen rehabilitar els antics habitatges.

Va ser una visita molt interessant per tal de conèixer l'embranzida que la revolució industrial va agafar a la conca del Ter.
Particularment emocionant va ser veure les naus i la turbina de les dues fàbriques de Vilaseca de la mà d'un antic treballador, el qual hi posava tanta vehemència en la descripció del que hi havia hagut, que amb una mica d'imaginació es podien veure les màquines que anava enumerant, i el ritme de la feina que allà s'hi feia.
Ara, gràcies a unes concesions antigues de cabals del riu Ter, els propietaris aprofiten l'avinentesa per generar energia que revenen a les companyies elèctriques.
Aquests cabals són d'una importància rellevant; l'aigua, però, no és massa abundant i aquests desviaments tan sovintejats al llarg del curs del riu Ter, poden posar en perill els cabals mínims per mantenir la vida en el mateix.

Una iniciativa que va tenir un èxit de public notable i que el guia del Museu Industrial del Ter va sabet preparar de forma excel·lent, tot s'anava succeint amb naturalitat, sense presses, poguent disfrutar dels paratges, entrant a tots els llocs previstos, i donant quan s'esqueia les explicacions oportunes per tal d'entendre bé cada punt d'interès.

domingo, 16 de septiembre de 2007

CAPVESPRE ENCISADOR A MANLLEU

Realment de gran categoria, l'actor , el pianista, i les quatre veus femenines, varen posar en peu l'obra"Jardí abandonat" de Santiago Rusiñol. Un centenar de persones reunides als jardins de Can Puget, vàrem quedar seduïdes per l'encís del conjunt i de la remor de les fulles del vell til·ler, i els aucells que anaven cap a joc, doncs el sol ja anava a la posta.
Sense entreacte ni pausa, un text corprenedor per la seva exposició de sentiments profunds amb paraules senzilles, en boca de cinc personatges que en LluÍs Soler va saber servir de forma magistral sense necessitat de forçar res, ni la veu, ni el dramatisme, un text molt ben escrit, amb un ritme que no va decaure en cap moment doncs les paraules es bastaves i sobraven per dir-ho tot, només calia dir-les, i com varen ser dites! una perfecció absoluta amb la major naturalitat.
Joaquim Rabasseda al piano va desgranar les notes de la partiura de J.Gay , amb una elegància exquisida, amb les entrades molt ben coordinades amb la resta d'actuants.
Les "Sixters", nom a recordar per la seva excel·lent encara que breu intervenció, amb una afinació perfecta, que fins i tot després d'un passatge llarg a capella , no s'havien abaixat ni una croma quan va entrar novament el piano.
La meva reflexió va ser la següent: com és possible que aquesta filigrana no pugui ser vista pel jovent? a jutjar pels pocs que n'hi havia es de suposar que eren a Vic, eixordant-se l'orella i rebaixant la finor del seu esperit, amb allò estentori que en diuen "Música Viva", i que fa que els vigatans en fugim cada any, perque els decibels desbocats no ens deixen dormir...

viernes, 14 de septiembre de 2007

ELOGI DE LA BOIRA i ELS JARDINS ABANDONATS

Com en l'anterior escrit en el que evocava també la figura Santiago Rusiñol, transcric ara uns fragments del capitol dedicat a la boira, del seu llibre "Oracions" que rellegeixo sovint pel seu contingut poètic en estat pur, ple de subtileses i d'amor per tot el que ens envolta.

"La boira, cobrint de gases la terra, fou la barrera suau posada entre la veritat i els ulls; fou l'alè misteriós que, disfumint realitats, a l'intrigar el pensament hi encenguè la santa foguera del somni; la darrera pinzellada modelant els aspres contorns de l'obra; l'aureola divina baixada dels alts turons de la glòria per encendre la fe en el fons de les ànimes, avesant-les a llegir darrera de lo invisible." i acaba dient: " Baixa sovint,boira del cel, que la terra necessita ton encens per esborrar ses impureses. Baixa resant l'oració misteriosa."

Per cert demà dissabte a Manlleu, on la família Rusiñol tenia una important indústria tèxtil, als jardins de Can Puget, nom també vinculat a aquesta indústria, es fa una representaciíó de l'obra " El jardí abandonat" de S. Rusiñol, a càrrec de l'actor Lluïs Soler a les 19h.
Es tracta d'una evocacio lírica a través d'una petita història, de l'aïllament de la contingència del món que viu l'artista, amb els seus atractius encegadors, però també amb els seus riscos i perills. La música del seu amic Joan Gay, puntua encertadament el desenvolupament d'una acció pausada i suggerent, i trena un quadre sonor d'arrel wagneriana ple de subtileses.
Per tal de començar a fer un tast del que pot ser aquesta representació, torno al llibre "Oracions " on hi ha un capítol dedicat als jardins abandonats. Heus-ne ací alguns fragments:

"A l'entrar en un jardí abandonat, l'aroma d ruïnes que es respira,de frescor marcida,de flor esfullada,d'heura i de murtra,fan gaudir l'esperit de l'essència d'una d'una obra d'art, envellida i poetitzada." ...."No els deixem sols, somniadors de la terra els jardins abandonats! Anem-hi abans que s'esborrin el últims records que hi nien, abans que els arbres es morin i les glorietes s'enfonsisn, abans que caiguin els marbres i l'heura colgui les pedres, abans que els ocells en fugin i les aus de nit hi entrin. Aneu-hi mentre hi quedin drets els xipresrs i els boixos arrenglerats; mentre es puguin llegir els noms gravats a parelles sobre les soques dels arbres; mentre siguin ruïnes vives i oasis de poesia." ...."el vostre cor rebrà el consol i el repòs de l'obra ja envellutada per la dolçura del temps i el segell de sa noblesa, i la fonda impressió que inspira la solitud dels paisatges que expliquen sa vella història amb estrofes de madura poesia.Aneu-hi sovint a sentir-la, somniadors de la terra; aneu a aquell museu fet d'essència de paisatge; anem-hi tots a resar per la bellesa enterrada en son mateix cementiri."

sábado, 8 de septiembre de 2007

S'ESCURÇA EL DIA

Les nits més llargues i el dia més curt, més contrast tèrmic entre el dia i la nit, veurem a poc a poc com hem d'encendre els llums més d'hora i potser d'ací a un mes i escaig, haurem d'encendre la calefacció per estar arraulidets a casa com cada any quan arriba el fred.

Ja he parlat força de Santiago Rusiñol aquest any,en que tantes exposicions i actes s'han fet en honor seu, i avui he agafat el seu llibre "ORACIONS" publicat el 1897, on glosa una colla de temes relacionats amb la contemplació serena del món i les seves belleses: A l'alba, A la rosada, Al dia, Al mar , A les cascades, Al vent A la pluja, Al tro,Al sol, A la boira, A les flors, Als infants, A les piràmides, Al Partenon, A les ruïnes, A la campana, Als artistes ignorats, A la lluna, A la mort, Als xiprers, A les remors de la nit, Al sol ponent, etc.

Avui em sembla que s'escau que transcrigui un fragment del capítol dedicat al sol.
Diu aixís: " El poeta et rep amb l'ànima ben oberta; la pobra obrera que broda en els xoplucs d'unes golfes et rep com un raget de caliu que li fa saltar cançons de sos llavis malaltissos; l'obrer que tremola vora l'estufa apagada, et rep com un present d'enlaire; et rep l'artista amb el cor d'enamorat; i tots els pobres i humils, amb l'agraïment al cor a tes mirades de llum i a tes visites discretes."

Aviat en comptes del parasol, les ulleres fosques, els barrets, els ventil·ladors i els gelats, estimarem novament aquest sol tímid, discret, que es cola per les escletxes i les persianes i ens dóna alegria de viure.
Sembla ser que en els paisos nòrdics on el sol escasseja molt a l'hivern per causa de la latitud, necessiten de tant en tant anar a fruïr la lluminositat d'unes bombetes especials que els tornen l'energia vital i els eviten la depresió. Aquí no ens cal, gairebé sempre el sol és generós.

No tot és una questió lumínica però, de vegades només sentint en Luciano Pavarotti, malhauradament traspassat cantant "O sole mio", ja n'hi ha prou, i és que l'ànima necessita una llum interna que estigui constantment encesa i alimentada amb la brillantor del cant, de l'amor, de l'alegria de viure i del mon que ens envolta.