MERCAT A VIC AMB POQUES FLORS VIVES

Avui hi ha hagut mercat a la Plaça Major de Vic, he anat a les parades de flors per tal de trobar uns quants pensaments de colors virolats que em facin més alegre la temporada d'hivern que ja s'acosta: no n'hi havia ni un i fins i tot una deles parades habituals era plena de flors tallades i flors artificials, però molt poca cosa amb arrel i viva.
És clar s'acosta Tots Sants i convé oferir altre tipus de mercaderia per tal d'homenatjar els morts que " viuen" en uns ridículs prestatgets que anomenem nínxols.
Per ara no sembla que aixó hagi de canviar, però estic convençuda que no és pas la millor manera de posar fi a l'estada terrenal d'unes despulles que en vida, si haguès estat possible, els seus propietàris haurien desitjat probablement un altre indret i una altre forma de sepultura o bé la incineració com a recurs últim.
Els musulmans exigeixen un troç de terra on ser propiament enterrats ( sota la terra), també està bé, però és clar aixó és com les urbanitzacions extensives en el territori, és un luxe que potser algú es pugui permetre, si les autoritats sanitàries i eclesiàstiques no hi posessin pegues tot deixant per escrit el lloc que volen, per exemple una propietat on el difunt hi ha viscut moments importants de la seva vida.
Mentrestant, els que encara correm per la terra, i esperem que tot aixó s'arregli, el que fem és és menjar panallets i castanyes en record dels que ja no hi són, i mentre els recordem no s'allunyen del tot dels llocs on vàren estar en vida. El que encara seria més luxe és poder conservar els que jo anomeno escenaris, tots els llocs on havia tingut presència el difunt:cases, jardins, llocs estimats en especial, i poder conservar-los tal com eren.
De vegades penso amb una barreja de rancúnia i tristor en la casa de l'escultor Josep Clarà, ara reconvertida en altre cosa, i el que fou el seu estudi totalment oblidat, amb l'agravant que les peces que hi havia, han hagut de buscar una allotjament a precari a l'Hospici d'Olot i altres llocs, dispersant aquell caliu que hom pot trobar per exemple a Madrid a la casa ben conservada del pintor Sorolla, o en les diverses cases de Dalí a Cadaquès, Púbol o Figueres.
Com pot descansar en pau el que en vida ha bastit una lloc on l'art, o la ciència han estat enlairats fins a gran alçada, i després no queda res d'aquest lloc sagrat on es va produïr el misteri i el gran goig de crear una obra d'art o de descobrir quelcom? Aquesta reflexió m'ha ocupat avui, encara recordo amb emoció al Centre d'Études Pedagogiques de Sèvres, a París, un palau antic que vaig frequentar sovint amb l'anomenat Pavillon Luly, dedicat al músic francés o l'aula de Madame Curie on ensenyava ciències. Són espais únics, com totes les cases-museu, que ens recorden l'existència d'unes persones singulars que vàren aportar quelcom als demés.

MARAGALL MALALT, COM TANTS D'ALTRES

La diferència entre Pasqual Maragall i la resta dels que creiem estar bé, és que ell ha tingut la oportunitat de saber-ho a temps i té intenció de presentar batalla. Tots tenim unes possiblitats de vida saludable entesa com un benestar físic emocional i espiritual, l'absència de malaltia per tant és esencial i el nostre cos està ben preparat per reaccionar contra les infeccions, crear anticossos, aturar hemorràgies lleus mitjançant la coagulació, sintetitzar adequadament els fàrmacs que prenem, avisar dels perills amb secrecions hormonals per a la resposta adequada, o amb símptomes com la febre.
Ara bé, la nostra vida actual plena d'estrés i ansietat, la tendència a consumir en excès i de forma agressiva amb l'entorn, no estan justificats avui. En époques reculades sí que eren beneficiosos aquests patrons de conducta, quan la humanitat vivia en petites tribus en que la supervivència i la reproducció eren pràcticament les ocupacions principals, i també la defensa contra els depredadors i adaptació al medi on es vivia.
Per que no utilitzem la intel·ligència i fem uns programes de salut a llarg termini? sobretot prevenint allò que és possible prevenir i fent que les lleis de l'economia no passin, com ara, per la degradació i devastaciódel planeta i dels essers vivents que hi vivim, sino per la conservació del medi ambient: l'aire el sòl, l'aigua, tot evitant els efectes perniciosos de les radiacions, dels pesticides de tants i tants productes químics i enginys poc controlats que destrossen poc a poc els llocs on vivim.
De tot el material somàtic del nostre cos, la part més noble és el sistema nerviòs: les neurones, dendrites, els àtoms i les molècules que fan possibles les connexions neuronals i la presa de decisions. Aquest sistema, però, és a la vegada un sistema fràgil i ho demostra l'existència de diverses malalties com l'Alzheimer, que ens impedeixen l'expressió dels nostres sentiments i emocions juntament amb una pèrdua progressiva de la memòria fins a perdre la nostra identitat personal.
Desitjo que la salut de l'ex-President de la Generalitat, no empitjori al ritme normal que imposa l'estadística de la malaltia fins avui, i que essent la primera excepció de la regla general, els mitjans per haver-ho aconseguit es posin precoçment a disposició dels futurs candidats a patir la malaltia, que podem ser qualsevol de nosaltres.