sábado, 26 de enero de 2008

MÚSICA BARROCA A MATARÓ

Un concert monogràfic d'Antonio Vivaldi (1678-1741) a la Capella del Roser de la Basílica de Santa Maria de Mataró, que sota l'epígraf de "La natura, el mar i la nit a Venècia" va anar desgranant els sis concerts per a flauta, corda i baix continu Opus X, de l'autor esmentat.
Els set intèrprets, completament compenetrats i molt atents a donar a cada peça el ritme i el caràcter escaients, tot descrivint el tema de que es tractava amb fidelitat a la partitura . Molt remarcables, la Pastoral, la Tempesta di Mare, la Notte, i el Gardelino(cadernera), una deliciosa peça en la qual es va palesar especialment, el vistuosisme del solista de flauta de bec fent tota classe de refilets.

El nombròs públic, més de duescentes persones, varem quedar molt satisfets i gairebé vàrem oblidar-nos del fred intens que regnava en aquest temple el dia 20 de gener diada de Sant Sebastià, que passa per ser un dels dies més freds de l'hivern. La música es va cuidar d'escalfar l'ambient, si més no intern, de cadascú.

Pels voltants de Mataró la florida dels ametllers i les mimoses ja són el preludi de la primavera, i parlant de preludis, si algun dels lectors d'aquest blog vol despertar-se en companyia de la veu suau i amable del solista d'aquest memorable concert, només ha de sintonitzar Catalunya Música entre les set i les nou del matí i sentir el programa "Preludi", podrà gaudir amb una tria molt ben feta i molt ben presentada de peces variades, i que sovint fan referència als autors dels que parla en les seves excel·lents conferències arreu de Catalunya com podeu veure en l'entrada del dia 11 de gener en aquest mateix blog. Crec que són dues hores que passen volant, i que ajuden a començar el dia amb molt bon ànim.

viernes, 11 de enero de 2008

JOAN VIVES, UN MÚSIC, POETA I CREADOR DE SOMNIS

Fa temps que ve a Vic regularment , el dimecres passat i dins del marc de l'Aula de la Gent Gran de la Universitat de Vic , va dictar una magistral conferència. Aixó seria una crònica encomiàstica i prou, però es que hi va haver molt més que una conferència.

La gent gran és una mica ella mateixa, i moltes vegades cap a les set de la tarda, hora en que s'acaba el temps dedicat a la xerrada de torn, comença a neguitejar i amb ganes d'anar acabant. Doncs bé, dimecres hi va haver un miracle molt especial i no es va produir el neguiteig, la causa va ser que el conferenciant va crear una atmòsfera molt especial, gairebé angèlica, celestial, d'encanteri total, i com a consequència un silenci atent, reverencial, fins a un quart de vuit, sense que ningú mogués ni peu ni mà.

L'únic secret va ser la gran experiència d'aquest músic, que a més estima profundament la música i encomana la seva emoció d'una forma molt sincera a tothom que el sent, i només parlant! el dia que el sentin tocar la flauta ja veurem què passa...

Es tractava de parlar del començament d'allò que avui dia anomenem òpera, que es va iniciar a Florència i a Mantua, a través del que el renaixement va aportar també en altres camps artístics com la pintura o la literatura, els noms de Bocaccio, Petrarca, Dante, ben presents en la societat benestant , vàren ser matèria d'inspiració per a alguns arguments recitats a i musicats per a veus a capella, l'anomenat recitar cantando.

Atès que la polifonia vocal no permetia gaire matisos, un petit grup que es reunia a casa del comte Giovanni Bardi (bon amic dels Mèdici), varen concebre la possibilitat d'enriquir aquest recitar acompanyat, amb quelcom que pogués expressar els sentiments continguts en alguns poemes. Cipriano da Rore va agafar un poema de Petrarca anomanat Notte, hi va posar música per a sis cantants, tot fent que cadascuna de les paraules prengués un sentit reforçat gràcies a l´adequació de la música a aquestes paraules.

Aixó va arribar a eclosionar més tard amb un text d'Alesandro Stiggio, poeta de Màntua que amb la música de Claudio Monteverdi que treballava a la cort d'aquesta ciutat, va poder expressar i matisar tot el que deia el poema, hi va afegir un baix continu i axís va nèixer la que es considera primera òpera de la història anomenada "L'Orfeo", que s'anomenava llavors: òpera in música
( obra amb música) , i d'aquí que el nom "d'òpera" per identificar aquest gènere musical.

Serà gairebé impossible evocar el devassall de delicadesa amb la que el conferenciant va acompanyar tota l'explicació, expressió acurada i dicció dels poemes, la tria excel·lent dels fragments musicals, el gest precís en cada moment i sobretot de la voluntat que el missatge d'amor a la música, arribés fins a tots i cadascun dels presents a la sala.
Una sessió memorable, en que es va palesar la gran qualitat d'aquest excel·lent músic que sembla, per la seva ample i refinada cultura, un veritable home del renaixement.

Transcric la traducció en català de Francesc de Riart, del poema "Notte" . Forma part dels sonets a Laura nº CXIII i el títol original és: "Ell sol estar en perpètua guerra".

Ara que calla el vent sota el cel blau
i les feres i ocells el sòn refrena
la nit, l'estrellat carro pel cel mena
i el mar en el seu llit sense ones jau,

jo penso i cremo i ploro; i la que em plau
sempre la veig davant Oh dolça pena!
guerra és el meu estat d'ira i dol plena
sols amb ella pensant trobo la pau

Així sols d'una font ben clara i viva
surt el dolç i l'amarg amb que jo em peixo;
una mà sola és la que em sana i puny.

Perquè el martiri meu no trobi riba
mil voltes moro al dia i mil reneixo:
tant de la benaurança em trobo lluny.