No sabria explicar ben bé perquè, però la tardor em suggereix infinitud de pensaments i reflexions de tot tipus, i també una actitud més aviat contemplativa que activa. Potser la gamma de colors dels boscos i arbredes amb els seus colors tan suaus influeixen en aquest estat d'ànim. La veritat és que és una época d'introspecció, de fer balanç, de veure clara la diferència entre el que és fonamental i allò accessori, de fer neteja d'armaris, i neteja del llast de tants records que sovint ens priven de fruïr amb llibertat de tots els moments de cada dia. Aquesta actitud fa possible que sorgeixin nous horitzons abans mai contemplats, que algunes noves amistats renovin la llista dels que han anat marxant d'aquest món o que simplement ja no hi ha el nexe que ens unía: una afició, com ara la música, l'excursionisme, els esports, etc.
Unes reflexions que sovint prenen forma de poesies, fetes d'una tacada, que gairebé surten soles, i que guardo per tal de rellegir-es de tant en tant. El contacte amb les persones que culturalment són vàlides, que senten entusiasme pel que fan, em fan molt feliç i procuro que coneguin la meva admiració envers el seu esforç, en uns temps com els que ara ens toca viure, una mica difícils.
No hem de deixar que les questions econòmiques ens col·lapsin de cap manera, l'art està sempre a la nostra mà, perquè cultivant-lo com cal ens ajudi a superar qualsevol contratemps per greu que sembli. Ànims doncs i a plantar la llavor ara, per tal que floreixi una esclatant primavera d'aquí uns quants mesos...
sábado, 26 de noviembre de 2011
miércoles, 5 de octubre de 2011
EL CAMÍ CAP A LA FELICITAT
El camí cap a la felicitat és segons Epicur, la llibertat davant de les preocupacioms, llibertat que s'assoleix restringint el camp de les necessitats del present i les esperances del futur, recomana evitar la caiguda en sentiments massa apassionats, ja que acaben exclavitzant. El més preuat estadi de l'esser humà l'ataràxia, és un estat lliure de dolor i de torbació, un dolç plaer.
Cal doncs aprendre a deslligar-se de les coses sense aferrarnos-hi, perquè aleshores la tranquilitat de l'ànima depen de l'objecte. Necessitem objectes per viure, molts menys dels que creiem, una vida subjecte a les passions i als objectes materials, és una vida alienada. Ni els béns econòmics, ni els reconeixements acadèmics ens porten a la felicitat. Al capdevall, el principal obstacle a la felicitat no són Tan sols els desigs materials ni els immaterials, és l'ego. Cal alliberar-se d l'ego, com un forat negre que ho atrau tot cap a ell. Quan l'ego col·lapsa la interioritat humana, hi ha massa plom a les ales per a poder volar..
Cal doncs aprendre a deslligar-se de les coses sense aferrarnos-hi, perquè aleshores la tranquilitat de l'ànima depen de l'objecte. Necessitem objectes per viure, molts menys dels que creiem, una vida subjecte a les passions i als objectes materials, és una vida alienada. Ni els béns econòmics, ni els reconeixements acadèmics ens porten a la felicitat. Al capdevall, el principal obstacle a la felicitat no són Tan sols els desigs materials ni els immaterials, és l'ego. Cal alliberar-se d l'ego, com un forat negre que ho atrau tot cap a ell. Quan l'ego col·lapsa la interioritat humana, hi ha massa plom a les ales per a poder volar..
viernes, 2 de septiembre de 2011
EL BLOG UNA MICA ABANDONAT
Fa temps que tinc problemes amb el blog i per aixó no publico gaire, espero poder arreglar-ho aviat.
jueves, 23 de junio de 2011
NIT DE SANT JOAN, SOLSTICI D'ESTIU.
A partir d'ara el dia s'anirà escurçant i la nit allargant, cada any passa el mateix, hi estem tan acostumats a aquests canvis estacionals i gairebé j no ens sorprenen. El costum de la coca i el cava no faltarà aquesta nit ni tampoc algun accidwnt per causa d'aquest últim.
Les fogueres i els petards estan més regulats i esperem que ningu prengui mal.
La temperatura de dia ja s'enfila de valent i comença a venir de gust beure begudes fresques i banyar-se.
L'any passat vaig passar part de la nit a casa d'uns amics, però aquest any no han dit res. No és una festa que m'entusiasmi gaire, però en bona companyia sempre es gust d'estar. Probablement faran alguna coseta de mal gust a la tele, i tancaré aviat, em costa molt soportar el mal gust i la grolleria.
Destjo a tothom una bona revetlla i felicito a Joans i Joanes, així els que llegeixin aixó estaran contents i feliços, encara que els coses de l'economia no van prou bé.... però val més estar alegres que emmurriats i malcarats oi? doncs vinga la festa i l'alegria : " interin gaudeamus"!
Les fogueres i els petards estan més regulats i esperem que ningu prengui mal.
La temperatura de dia ja s'enfila de valent i comença a venir de gust beure begudes fresques i banyar-se.
L'any passat vaig passar part de la nit a casa d'uns amics, però aquest any no han dit res. No és una festa que m'entusiasmi gaire, però en bona companyia sempre es gust d'estar. Probablement faran alguna coseta de mal gust a la tele, i tancaré aviat, em costa molt soportar el mal gust i la grolleria.
Destjo a tothom una bona revetlla i felicito a Joans i Joanes, així els que llegeixin aixó estaran contents i feliços, encara que els coses de l'economia no van prou bé.... però val més estar alegres que emmurriats i malcarats oi? doncs vinga la festa i l'alegria : " interin gaudeamus"!
sábado, 18 de junio de 2011
A L'ESTIU LES DANCES TRADICIONALS TORNEN A TONA
Dimarts 21, dia de Sant Lluís, comença l'estiu astronòmic, i poc a poc ja es va notant una caloreta ben agradable, sobretot en llocs amb certa altitud, com ara la Plana de Vic, ja que si bé de dia fa calor, les nits són fresques i sense xafogor.
La setmana passada hi va haver una festa molt tradicional a Tona, el seixanta novè Aplec de la rosa a Lourdes i al Castell. Hi va haver uns balls a càrrec de l'Esbart de Tona, amb balladors de totes les edats des dels 2 anys fins els seixanta... és una festa preciosa!
El ball de les roses , explica una bonica història en que les noies porten una rosa a laMare de Déu, a l'eglèsia del castell. Els seus amics les troben i els volen prendre les roses , però les noies s'hi neguen i assenyalen a muntanya, volguent dir que són per laMare de Déu. Aquest ball i una dotzena o més, es vàren anar desgranant a la Plaça Major del poble.
Vaig passar una estona ben agradable veient també es rams de flors collides al camp o al jardí, i composicions florals amb tot tipus de flors presentades al concurs.
L'esbart també compta amb una petita orquestina de sis o set músics que acompanyen els balls.És bonic veure amb quina afició i amb quin gust pares i nens, avis i néts aguanten a ple sol sense perdre's cap detall de les ballarugues, molt ben coordinades i ñolt vistoses amb diferents atuells com ara bastons, o rams de flors que deixen i prenen amb gran precisió. Molts dels balls inclouen la figura de les balladores aixecades enlaire pels balladors.... tot preciós, autèntic i un goig constatar que encara hi ha aquella alegria tan sana de"" saltar i ballar" trenar i destrenar, anar i venir, en rotllana o en files: aquest és el nostre estimat país.
La setmana passada hi va haver una festa molt tradicional a Tona, el seixanta novè Aplec de la rosa a Lourdes i al Castell. Hi va haver uns balls a càrrec de l'Esbart de Tona, amb balladors de totes les edats des dels 2 anys fins els seixanta... és una festa preciosa!
El ball de les roses , explica una bonica història en que les noies porten una rosa a laMare de Déu, a l'eglèsia del castell. Els seus amics les troben i els volen prendre les roses , però les noies s'hi neguen i assenyalen a muntanya, volguent dir que són per laMare de Déu. Aquest ball i una dotzena o més, es vàren anar desgranant a la Plaça Major del poble.
Vaig passar una estona ben agradable veient també es rams de flors collides al camp o al jardí, i composicions florals amb tot tipus de flors presentades al concurs.
L'esbart també compta amb una petita orquestina de sis o set músics que acompanyen els balls.És bonic veure amb quina afició i amb quin gust pares i nens, avis i néts aguanten a ple sol sense perdre's cap detall de les ballarugues, molt ben coordinades i ñolt vistoses amb diferents atuells com ara bastons, o rams de flors que deixen i prenen amb gran precisió. Molts dels balls inclouen la figura de les balladores aixecades enlaire pels balladors.... tot preciós, autèntic i un goig constatar que encara hi ha aquella alegria tan sana de"" saltar i ballar" trenar i destrenar, anar i venir, en rotllana o en files: aquest és el nostre estimat país.
sábado, 21 de mayo de 2011
JORNADA DE REFLEXIÓ, PER A QUÈ ?
No n'hi ha encara hagut prou de reflexió, veient l'atzucac on entre uns i altres ens van ficant ? què més hem de reflexionar?
Encara recordo fa anys en que anava sovint a Alemanya per tal de perfeccionar l'idioma, que em va sorprendre veure uns cartells pels carrers anunciant candidats de l'SPD i altres sigles , amb una carassa grosa d'algun personatge, poc agraciat en general, que defensava una cosa que endeien "partit", i que jo no havia vist mai a casa nostra. Vet aquí que al cap de poc temps les carasses poc agraciades ja les teniem a casa. Des de llavors hem anat cada cop pitjor, sense cap referent vàlid i amb credibilitat, la gent ha anat dipositant uns vots per unes persones que figura que volien el bé dels ciutadans, i que es barallaven entre ells per aconseguisr deprestigiar als contraris, amb paraules gruixudes, grollerament: tot inqualificable!.
Des de llavors he vist una desfilada d'incompetències a qual més penosa, i una sèrie d' ineptes al front de càrrecs de responsabilitat tant aquí com a Madrid, tot per assegurar-se un lloc excessivament remunerat que pagàvem entre tots religiosament, per unes contraprestacions inexistents, i unes cambres que no servien ben bé per a res
Va nèixer una generació de "listillos", els quals aprofitant l'ocasió, es vàren enriquir i vàren exercir un nepotisme i una manca d'escrúpols total. Ara ja han enfosat el país i s'ho miren amb certa indiferència doncs ja ha fet racó suficient per anar fent fins que es morin.
Aquest és el meu país? el que em demana que reflexioni ? per a què?, per canviar com deia el protagonista d'aquella película italiana " El gatopardo" : " quelcom ha de canviar per tal que tot segueixi igual". Increible però cert!.
Encara recordo fa anys en que anava sovint a Alemanya per tal de perfeccionar l'idioma, que em va sorprendre veure uns cartells pels carrers anunciant candidats de l'SPD i altres sigles , amb una carassa grosa d'algun personatge, poc agraciat en general, que defensava una cosa que endeien "partit", i que jo no havia vist mai a casa nostra. Vet aquí que al cap de poc temps les carasses poc agraciades ja les teniem a casa. Des de llavors hem anat cada cop pitjor, sense cap referent vàlid i amb credibilitat, la gent ha anat dipositant uns vots per unes persones que figura que volien el bé dels ciutadans, i que es barallaven entre ells per aconseguisr deprestigiar als contraris, amb paraules gruixudes, grollerament: tot inqualificable!.
Des de llavors he vist una desfilada d'incompetències a qual més penosa, i una sèrie d' ineptes al front de càrrecs de responsabilitat tant aquí com a Madrid, tot per assegurar-se un lloc excessivament remunerat que pagàvem entre tots religiosament, per unes contraprestacions inexistents, i unes cambres que no servien ben bé per a res
Va nèixer una generació de "listillos", els quals aprofitant l'ocasió, es vàren enriquir i vàren exercir un nepotisme i una manca d'escrúpols total. Ara ja han enfosat el país i s'ho miren amb certa indiferència doncs ja ha fet racó suficient per anar fent fins que es morin.
Aquest és el meu país? el que em demana que reflexioni ? per a què?, per canviar com deia el protagonista d'aquella película italiana " El gatopardo" : " quelcom ha de canviar per tal que tot segueixi igual". Increible però cert!.
martes, 15 de febrero de 2011
CRISI MONETARIA O CRISI DE VALORS ?
No puc entendre com algunes persones de prestigi amb càrrecs públics, parlen amb tanta frivolitat d'assumptes importants que afecten els ciutadans i els camperols, tot menystenint una part important de l'actual crisi econòmica. No es tracta tant de presssupostos, estadístiques, o balanços, sino de les finalitats amb que aquests càlculs es fan. Moltes vegades els arbres sembla que tapin el bosc i es preparen campanyes de fum sobre temes colaterals que res tenen a veure amb es veritables necessitats dels habitants d'un país a tots nivells.
Posem per exemple el sector més feble de la societat : els nens i joves, en els que recau una tasca important de formació i d'educació. S'han de veure sempre en el dubte, en l'ara sí i ara no de l'anar i venir d'unes eleccions, o d'un pressupost insuficient, de si convé o no una setmana blanca o els ordinadors a classe.
Tot trontolla massa sovint i el motiu és ben clar, no hi ha cap escala de valors de referència sobre la que fonamentar les decisions que es prenen, els pares ja tenen prou feina amb conservar el treball, si en tenen, i són els responsables d'unes criatures que no saben ben bé si arribaran al final de l'escolaritat obligatòria, amb el bagatge suficient com per abordar altres estudis superiors.
Entretant, les diversions per a joves, amb soroll i cridòria a dojo, els deixarà inhàbils per fruir d'un concert de música classica o de molts plaers més adequats a la seva edat.
Mentre els dirigents de la societat no prioritzin els valors autèntics abans que els guanys i la despesa en entreteniments i educació poc seriosa, no es pot albirar un futur gaire prometedor per aquests relleus generacionals que necessiten un bona educació.
Posem per exemple el sector més feble de la societat : els nens i joves, en els que recau una tasca important de formació i d'educació. S'han de veure sempre en el dubte, en l'ara sí i ara no de l'anar i venir d'unes eleccions, o d'un pressupost insuficient, de si convé o no una setmana blanca o els ordinadors a classe.
Tot trontolla massa sovint i el motiu és ben clar, no hi ha cap escala de valors de referència sobre la que fonamentar les decisions que es prenen, els pares ja tenen prou feina amb conservar el treball, si en tenen, i són els responsables d'unes criatures que no saben ben bé si arribaran al final de l'escolaritat obligatòria, amb el bagatge suficient com per abordar altres estudis superiors.
Entretant, les diversions per a joves, amb soroll i cridòria a dojo, els deixarà inhàbils per fruir d'un concert de música classica o de molts plaers més adequats a la seva edat.
Mentre els dirigents de la societat no prioritzin els valors autèntics abans que els guanys i la despesa en entreteniments i educació poc seriosa, no es pot albirar un futur gaire prometedor per aquests relleus generacionals que necessiten un bona educació.
sábado, 1 de enero de 2011
L'HIVERN COM CADA ANY, PORTA EL FRED ARREU
"Ai quin ferd que fa plou i neva i nevarà", cantàvem de petits, de vegades nevava i altres no, però aquest any les nevades a Europa han estat força abundants i han arribat a col·lapsar alguns aeroports importants de França, Alemanya, Anglaterra entre altres, i han provocat situacions bastant penoses de famílies dormint als aeroports.
Es ben cert que la nostra civilització té avantatges pel que fa a mobilitat, a energies renovables i no
renovables, al manteniment de les xarxes de transport públic i privat, però és sorprenent que no hi hagi res previst en alguns aeroports quan neva una mica més del compte.
Les estacions d'esquí tanmateix, celebren molt les nevades intenses per tal de tenir les pistes proveïdes de neu per la temporada. Cal , però conscienciar-nos que les estacions d'esquí malmeten molt el medi natural, que queda completament desanturalitzat amb aquestes infraestructures, questió que el bon amic naturalista Javier Barbadillo tracta amb profunditat el el seu blog http://enelultimorincon.blogspot.com
Molt recomanable una visita a aquest blog per comprendre que l'acció depredadora humana, és molt important i que la irreversibilitat d'aquestes actuacions fa que el nostre medi natural, sigui cada vegada més pobre en biodiversitat i en paisatges característics de cada indret, en aquest cas del Pirineu.
Es ben cert que la nostra civilització té avantatges pel que fa a mobilitat, a energies renovables i no
renovables, al manteniment de les xarxes de transport públic i privat, però és sorprenent que no hi hagi res previst en alguns aeroports quan neva una mica més del compte.
Les estacions d'esquí tanmateix, celebren molt les nevades intenses per tal de tenir les pistes proveïdes de neu per la temporada. Cal , però conscienciar-nos que les estacions d'esquí malmeten molt el medi natural, que queda completament desanturalitzat amb aquestes infraestructures, questió que el bon amic naturalista Javier Barbadillo tracta amb profunditat el el seu blog http://enelultimorincon.blogspot.com
Molt recomanable una visita a aquest blog per comprendre que l'acció depredadora humana, és molt important i que la irreversibilitat d'aquestes actuacions fa que el nostre medi natural, sigui cada vegada més pobre en biodiversitat i en paisatges característics de cada indret, en aquest cas del Pirineu.
domingo, 3 de octubre de 2010
LA VIDA ÉS MERAVELLOSA, APROFITEM-LA !
Prendre consciència que sóm en aquest món de pas és necessari, que cal viure intensament, la qual cosa no vol dir forçosament anar de bòlid, sino tot el contrari, aturar el temps en la mesura del possible tal com deia Joan Maragall en el su Cant espiritual: " Jo que voldria aturar tants moments de cada dia..."
En els temps que corren no és fàcil assolir aquest repte, però tot es fa planer si sabem cap a on dirigir les nostres preferències, fent un ordre de prioritats ben establert. A partir d'aquí no caldrà més que seguir el full de ruta, expressió que darrerament ha fet fortuna " urbi et orbe".
Moltes vegades caldrà impedir que la feina de cada dia ens impedeixi fruïr de l'oci, entès com fer allò que ens abelleix fer quan ho volem fer i amb tota llibertat, que el neg-oci no sigui la negació de l'oci tan necessari.
La societat actual tendeix a posar posar grillons i traves de tota mena, potser la pitjor és la necessitat de " fer paperassa" per a qualsevol assumpte encara que sigui d'una importància relativa, i haver personar-se als llocs que cal , el dia que cal, i amb data de caducitat, i possible recàrrec o multa si no es fa. Aixó crea una tensió continuada que por propiciar molèsties diverses, i manca de salut en el sentit que ho defineix la OMS, la principal molèstia és la sensació de no poder arribar a assumir tot el que hem de fer i desencadenar en un estat d'ansietat permanent que desemboca frequentment en somatitzacions que poden aparèixer en qualsevol moment, degut a la feblesa del sistema immunitari per estrés.
Que la tardor que comença ens porti pau i serenitat per anar fent camí sosegadament i amb bon humor i amb bon ànim.
En els temps que corren no és fàcil assolir aquest repte, però tot es fa planer si sabem cap a on dirigir les nostres preferències, fent un ordre de prioritats ben establert. A partir d'aquí no caldrà més que seguir el full de ruta, expressió que darrerament ha fet fortuna " urbi et orbe".
Moltes vegades caldrà impedir que la feina de cada dia ens impedeixi fruïr de l'oci, entès com fer allò que ens abelleix fer quan ho volem fer i amb tota llibertat, que el neg-oci no sigui la negació de l'oci tan necessari.
La societat actual tendeix a posar posar grillons i traves de tota mena, potser la pitjor és la necessitat de " fer paperassa" per a qualsevol assumpte encara que sigui d'una importància relativa, i haver personar-se als llocs que cal , el dia que cal, i amb data de caducitat, i possible recàrrec o multa si no es fa. Aixó crea una tensió continuada que por propiciar molèsties diverses, i manca de salut en el sentit que ho defineix la OMS, la principal molèstia és la sensació de no poder arribar a assumir tot el que hem de fer i desencadenar en un estat d'ansietat permanent que desemboca frequentment en somatitzacions que poden aparèixer en qualsevol moment, degut a la feblesa del sistema immunitari per estrés.
Que la tardor que comença ens porti pau i serenitat per anar fent camí sosegadament i amb bon humor i amb bon ànim.
viernes, 24 de septiembre de 2010
PRESA DE POSSESSIÓ DEL NOU RECTOR A LA UNIVERSITAT DE VIC
Ja en són quatre amb aquest, els rectors que han exercit el càrrec a Vic, esperem que les bones intencions i els projectes del nou rector, siguin ben exitosos i facin possible que la UVic segueixi el seu tarannà tan particular: no és pública ni privada, és com un híbrid que no sabem encara quins fruits donarà ateses les circumstàncies de retallades en tots els àmbits de la cultura i de l'ensenyament...
Unes patates , olives i una copa de cava, han posat el punt final a l'acte, ara haurem de veure com funciona tot plegat, i si la frugalitat del piscolabis en comparació amb el que éra habitual abans, és un símbol del que serà probablement una etapa de vaques una mica magres. No s'ha cantat el "Gaudeamus ígitur" tampoc, he sortit amb un sentiment de certa tristesa i poc optimisme pel que fa als propers quatre anys. Desitjo que el temps no em doni la raó.
Unes patates , olives i una copa de cava, han posat el punt final a l'acte, ara haurem de veure com funciona tot plegat, i si la frugalitat del piscolabis en comparació amb el que éra habitual abans, és un símbol del que serà probablement una etapa de vaques una mica magres. No s'ha cantat el "Gaudeamus ígitur" tampoc, he sortit amb un sentiment de certa tristesa i poc optimisme pel que fa als propers quatre anys. Desitjo que el temps no em doni la raó.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
