domingo, 30 de diciembre de 2007

DE LLOPS I ANYELLS D'AVUI I DE SEMPRE

Els noms d'Hipàtia d'Alexandria, Indira Ghandi, Anna Politkovskaia o Benazir Bhutto, tenen un nexe en comú que les eleva a la categoria de màrtirs només pel fet de defensar els valors democràtics autèntics, de volguer esborrar la lacra de l'obscurantisme, tan freqüent en les societats amb un elevat índex de fanatisme religiòs i una cultura estreta de mires, o aferrada i al servei d'interessos partidistes, religiosos, o simplement d'abús de poder enfront de persones indefenses, explotant-los fins extrems insòlits..

Aquest any que encetarem aviat, ens convida a mirar el món d'abans i d'ara amb un cert escepticisme pel que fa a les actituds ferotges d'alguns exemplars de la raça humana, majoritàriament homes o més ben dit "homenets" amb poder i força no pas personal sino dimanant de pactes amb grups de poder sense miraments, a condició d'aconseguir explotar persones i devastar territoris en benefici propi, i aixís amb l'excrement del diable que és el diner, aconseguir tot alló que la seva feblesa personal no els permeteria mai. És per aixó que parlo "d'homenets", essers sovint dèbils, acomplexats, covards i detestables des de qualsevol punt de vista.

Aixó pel que fa a magnicidis amb ressó mediàtic, però també existeix a escala molt més extesa en totes les societats sense valors morals ni ètics. Aixis assistim astorats a fets bàrbars de tortures i assassinats de dones a casa seva, i el que encara és pitjor, la tortura psicològica continuada que acaba destruïnt la persona interiorment.

En un comentari anterior sobre questions ecològiques en aquest mateix blog (Tardor a l'estiu 08/08/07), la conclusió era que no anem bé, doncs aquí arribem a aquesta mateixa conclusió desencoratjadora si no es canvien aviat els xips mentals dels torturadors i assassins a tots nivells, o bé s'impedeix que aquests pobres tarats arribin a exercir cap poder sobre altres persones o sobre tot un país.

Reconec que la reflexió és dura i contrasta amb el comentari que segueix tot desitjant un bon any, però la vida està feta de contrastos, tal com faig avinent en el meu comentari.

BON ANY NOU 2008

Un altre any s'emporta els vells records i deixa enrera alegries i tristors passades, que de tot hi ha hagut de ben segur. Però penso que fent una analogia amb l'àmbit de la pintura, malament podriem fer ressaltar la llum si per contrast no hi hagués zones fosques en un quadre; aquest contrast precisament és el que dóna més força a la llum, el clarobscur és fonamental en pintura.

Les nostres vides estan fetes de petits retalls de moments feliços, d'engrunes de bona sort i de filagarses de tristor o decepció, tot barrejat és un mosaic , com un col-lage de retalls, engrunes i filagarses que formen una mena de patchwork personal i intransferible, amb tots els colors i matisos de la paleta dels sentiments humans.

Esperem amatents el que ens depararà el futur, i desitgem que la nostra salut sigui bona i que la pau regni a tot arreu entre altres coses, ja que el bombardeig constant de notícies dolentes no ens concedeix treva dia rera dia.

Aquests dies de Nadal, però, sí que hi ha hagut una certa treva, si més no perquè hem estat rebent aquells dolços missatges dels poetes de la nostra terra com ara Miquel Martí Pol, JosepMª de Sagarra, Jacint Verdaguer, o Salvat Papasseit, els quals amb estrofes ben confegides al voltant del Nadal , han fet sortir els sentiments tendres que comporta, barrejats amb els records de quan erem infants.

Que aquesta dolçor ens acompanyi i que la claror de l'establia respladeixi per sobre les tenebres i malsons que ens fan de trist contrapunt d'aquesta alegria neta i gairebé infantil. Tornem a ser infants i a veure la vida sempre en clau posiiva, tot aportant el nostre petit gra de sorra en forma de somriure amable als que ens envolten, no és molt, però el resultat pot ser sorprenent si es fa de cor i amb sinceritat.