Una hipòtesi possible, si ambdos personatges haguessin coincidit en el temps.
D'haver nascut cent anys després del que ho va fer, el gran filòsof i pensador vigatà, hauria pogut tenir l'oportunitat de conèixer com a estudiant del Seminari de Vic, en les visites que organitzava aquesta institució regularment, a l'astrònom vigatà Josep Pratdesaba i Portabella, en el seu observatori astronòmic.
( Web Observatori http://perso.wanadoo.es/movipra)
En efecte l'any 2010 es commemora el bicentenari del naixement de Jaume Balmes, i el centenari de la inauguració de l'Observatori J.Pratdesaba de Vic.
Des del plantejament hipotètic d'una coincidència en el temps, hauria estat interessant veure si en la personalitat polièdrica de Jaume Balmes no haguès arrelat l'interès par la ciència astronòmica.
Les lliçons sobre els astres i les explicacions sobre la física del cosmos, els càlculs matemàtics per tal d'esbrinar les lleis que el regeixen, de ben segur haguessin interessat al jove estudiant.
I posats a establir hipòtesis, qui sap si de més gran li hauria interessat col·laborar en aquesta bonica i apassionant matèria amb l'astrònom vigatà, en la recerca sistemàtica que aquest portava a terme? Es probable que sí, doncs la ciència representada per la musa Urània, ha atret sempre les personalitats més diverses, que fins i tot en principi semblaria que no tenen res a veure amb l'astronomia. En aqust sentit, hi ha per exemple el testimoni en el Butlletí de la Societé Astronomique de France, del cas de Camille Saint -Saëns, el gran músic francès, membre de l'Academie des Beaux-Arts, i Grande Croix de la Legion d'Honneur, que fins prop de la seva mort va ser membre actiu de la Socièté Astronomique de France, tot fent aportacions com ara el llibre: "Problèmes et mystères", llibre interessant pel que fa a la recerca del que és desconegut, diu l'autor que "... s'ha de ser conscient que no sabem gaire res, i que ho tenim tot per aprendre". Els savis de veritat, sempre han estat força humils com ho va ser Josep Pratdesaba.
viernes, 22 de agosto de 2008
viernes, 8 de agosto de 2008
UN PAÍS DIFERENT I FASCINANT: NEPAL
Mai m'ha agradat viatjar lluny sense motiu, les nostres platges són molt maques, els paisatges, els monuments i les ciutats també, i pel que fa a la variació que es pot trobar a Europa, tot i ser apreciable, no sorprèn excessivament, encara que val molt la pena.
Un cop es travessen uns quants graus de meridià cap a l'est (longitud 80º04') la cosa canvia, i no tan sols l'horari, sino la geografia, la història, la flora la fauna i els habitants que hi viuen
Nepal és un lloc on hi ha grans contrasts, començant per la serralada de l'Himalaia, amb altituds rècord en tot el món, i valls interiors més suaus, amb una gran quantitat de rius que fan possible exportar a la India tota l'electricitat que els sobra i que és molta, ja que la densitat de població és escassa 23.2 milions dels qual tan sols un 6.97% viu a les muntanyes, i la zona més habitada és el Terai amb 49.06% del total, i la resta es reparteix irregularment en funció de les possibilitats de conreu de l'arròs i altres mitjans de subsistència.
La conurbació de Katmandú és molt extensa i força desordenada, no sembla que hi hagi hagut mai planificació urbanística, amb l'excepció de les zones del centre on hi ha els grans palaus i algunes avingudes importants.
La sensació més inmpactant que es té, és que tot és diferent : els colors, les olors, els sons, els vestits, la forma d'estar al carrer sense fer res, només esperant que passin les hores asseguts en les múltiple escales, bancs de pedra o relleus dels palaus que de vegades tenen com uns petits aixoplucs amb columnes per evitar el sol directe, les vaques passejant tranquil·lament pels carrers, gallines una mica per tot arreu, i una general sensación de no tenir pressa, els atapeïments de cotxes, motos, carrets-bici per a passejar turistes, bicicletes i vianants més alguna vaca, sense gairebé semàfors posaria frenètic a qualsevol occidental, allà no, ningú pateix, esperen que s'aclareixi i prou. L'explicació és la seva particular idiosincràcia, amb arrels profondes en les creeences del budisme i l'hinduisme, les dues religions predominants que comparteixen força trets comuns.
Entre Katmandu i Pokhara hi ha "la carretera", cap a l'oest poques carreteres, en diuen molt significativament el mid western i far western per tal que ningu s'enganyi.
Al sud de Katmandú (Chitwan) tenen preparats alguns llocs per a turistes on es pot veure la fauna més espectacular: elefants, rinoceronts, tigres, cocodrils, serps, aus pintoresques, i altres animalons més empipadors com les sangoneres, mosquits o aranyes. Les papallones i els insectes són ben diferents dels nostres, i el que ens va agradar més: les cuques de llum voladores, que es posen als arbres a la nit massivament, convertint-los en arbres de Nadal....
Una experiència inoblidable que com ja em va advertir una amiga que ja hi havia anat, xoca radicalment amb la forma de pensar occidental i crea a l'ensems una necessitat d'aprofondir en aquesta forma de viure tan diferent, tan més d'acord amb la vida natural i els ritmes biològics.
Les religions principals subratllen el concepte que el sufriment humà és degut principalment a les malalties, la pobresa i l'envelliment que acaba amb la mort, i també que els desigs, són font també de sofriment i que cal mantenir-los a ratlla.
El sincretisme entre les religions fa que els conceptes bàsics siguin força similars entre elles. Hi ha molts símbols que han sigut "copiats" amb certa frivolitat per les religions occidentals, però els manca naturalment l'aprofondiment del que representen de més pregon en la naturalesa humana i per aixó queden com desarrelats, faltats de sentit, i per tant a anys llum del sentit autèntic que té en aquestes antigues religions.
Intentaré aprofondir en tot el que he dit, i quan ho hagi paït, miraré d'explicar-ho per tal que quan viatgeu cap allà, obriu la ment i el cor a una realitat molt diferent de la que és convenient deixar-se impregnar pel nostre bé i el de la nostra espècie.
Un cop es travessen uns quants graus de meridià cap a l'est (longitud 80º04') la cosa canvia, i no tan sols l'horari, sino la geografia, la història, la flora la fauna i els habitants que hi viuen
Nepal és un lloc on hi ha grans contrasts, començant per la serralada de l'Himalaia, amb altituds rècord en tot el món, i valls interiors més suaus, amb una gran quantitat de rius que fan possible exportar a la India tota l'electricitat que els sobra i que és molta, ja que la densitat de població és escassa 23.2 milions dels qual tan sols un 6.97% viu a les muntanyes, i la zona més habitada és el Terai amb 49.06% del total, i la resta es reparteix irregularment en funció de les possibilitats de conreu de l'arròs i altres mitjans de subsistència.
La conurbació de Katmandú és molt extensa i força desordenada, no sembla que hi hagi hagut mai planificació urbanística, amb l'excepció de les zones del centre on hi ha els grans palaus i algunes avingudes importants.
La sensació més inmpactant que es té, és que tot és diferent : els colors, les olors, els sons, els vestits, la forma d'estar al carrer sense fer res, només esperant que passin les hores asseguts en les múltiple escales, bancs de pedra o relleus dels palaus que de vegades tenen com uns petits aixoplucs amb columnes per evitar el sol directe, les vaques passejant tranquil·lament pels carrers, gallines una mica per tot arreu, i una general sensación de no tenir pressa, els atapeïments de cotxes, motos, carrets-bici per a passejar turistes, bicicletes i vianants més alguna vaca, sense gairebé semàfors posaria frenètic a qualsevol occidental, allà no, ningú pateix, esperen que s'aclareixi i prou. L'explicació és la seva particular idiosincràcia, amb arrels profondes en les creeences del budisme i l'hinduisme, les dues religions predominants que comparteixen força trets comuns.
Entre Katmandu i Pokhara hi ha "la carretera", cap a l'oest poques carreteres, en diuen molt significativament el mid western i far western per tal que ningu s'enganyi.
Al sud de Katmandú (Chitwan) tenen preparats alguns llocs per a turistes on es pot veure la fauna més espectacular: elefants, rinoceronts, tigres, cocodrils, serps, aus pintoresques, i altres animalons més empipadors com les sangoneres, mosquits o aranyes. Les papallones i els insectes són ben diferents dels nostres, i el que ens va agradar més: les cuques de llum voladores, que es posen als arbres a la nit massivament, convertint-los en arbres de Nadal....
Una experiència inoblidable que com ja em va advertir una amiga que ja hi havia anat, xoca radicalment amb la forma de pensar occidental i crea a l'ensems una necessitat d'aprofondir en aquesta forma de viure tan diferent, tan més d'acord amb la vida natural i els ritmes biològics.
Les religions principals subratllen el concepte que el sufriment humà és degut principalment a les malalties, la pobresa i l'envelliment que acaba amb la mort, i també que els desigs, són font també de sofriment i que cal mantenir-los a ratlla.
El sincretisme entre les religions fa que els conceptes bàsics siguin força similars entre elles. Hi ha molts símbols que han sigut "copiats" amb certa frivolitat per les religions occidentals, però els manca naturalment l'aprofondiment del que representen de més pregon en la naturalesa humana i per aixó queden com desarrelats, faltats de sentit, i per tant a anys llum del sentit autèntic que té en aquestes antigues religions.
Intentaré aprofondir en tot el que he dit, i quan ho hagi paït, miraré d'explicar-ho per tal que quan viatgeu cap allà, obriu la ment i el cor a una realitat molt diferent de la que és convenient deixar-se impregnar pel nostre bé i el de la nostra espècie.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
