sábado, 28 de marzo de 2009

ESTIMAR LA MÚSICA CANTADA

La música és el so de l'esperit quan l'instrument que la interpreta és la veu humana. deixem, però, que avui ens ho expliqui Santiago Rusiñol amb les seves paraules extretes del llibre "Oracions", del qual l'any 2007 que va ser l'any de celebracions rusiñolesques, ja vaig reflectir en aquest mateix blog pel maig i el setembre algun dels seus escrits.
Diu aixó:
"Mortal que passes sense emoció, vida enllà en ton romiatge, que passes sense escoltar-te;que portes el pensament com un rellotge d'arena, i el cor batent impassible; que dorms sense somniar i et despertes sense fe: prova un instant de cantar a dintre els plecs interiors lo que et dicti el sentiment, i sentiràs com la teva ànima vibra, es desvetlla i es revifa, retornada de la mort que l'oprimia.

Comprendràs que la paraula, és sols per a parlar amb els homes, per a fer-te entendre en la terra, però que per a moure i encendre les fibres de l'emoció per a expressar l'intangible, lo incorpori, lo que vaga o lo que vola, per a definir els sentiments que tremolen sense forma, les aspiracions boiroses a un més enllà disfumit, l'exaltació de la fe i la set de l'ideal; per a treure's del fons del cor lo que el cor sent sense forma, lo que desitja i sospira, lo que el commou i alena; per a parlar sense paraules, per a parlar amb els déus i els angels, sols el cant pot dirigir-s'hi amb sa vaguetat suprema, ja que el cant de veu humana, no averginyint-se de dir lo que passa en l'esperit, vibrant del fons de l'ombra, és l'expressió de les ànimes i és el llenguatge que parlen dintre la presó de l'home."

"....Canta son ànima al sentir la solitud, que és sa benvolguda amiga, cantaels sosspirs de l'amor, quan l'amor vol recollir-se en florida primavera; canta al crit de llibertat, al sentir-se presonera o tristament oprimida; canta al veure davant seu la dolcesa de la lluna, la immensitat de la mar, la quietud de la nit o els espectacles del cel, on endreça els seus desitjos; i canta amb més sentiment quan escolta l'oració i esclata amb veu de pregària."

M'abelleix aquí testimoniar el poema que em va dedicar una persona molt estimada, després de cantar en una petita esglèsia d'Osona amb motiu d'un casament:

ESCOLTANT-LA

Una veu molt bella
canta amb devoció
un avemaria d'angelical do,
dins de l'esglesiola, que bé ha ressonat
i dintre el cor nostre ens ha penetrat.

Just saborejavem un cantar ten bell,
quan ta veu entona el cant dels ocells.
Fas jugar les notes com ocells al vol,
serà veu humana? no és un rosinyol?

És un do de gràcia que el cel t'ha donat
el cant ens fa amigues i et dius Montserrat,
que Déu et conservi tresor tan preuat.
*********
Maria Antich
Prats de Lluçanès 18 de maig de 1992








lunes, 9 de marzo de 2009

LA PRIMAVERA METEOROLÒGICA JA ÉS AQUÍ

Cada any passa el mateix, però cada any esperem amb il·lusió aquest renèixer de la natura. Els borrons en els fruiters ja anuncien que aviat esclatarà un munt de fulles, flors i finalment el fruït...

Nosaltres, en la mesura que formem part d'aquesta natura, també trobem uns canvis que ens fan estar més conscients del nostre cos, tenim ganes de sortir i respirar l'aire tebi escalfat pel sol. Tot en fa pensar que és el moment de sortir de la closca hivernal i flairar el nostre entorn ple de sensacions tan plaents: el dia més llarg hi ajuda força, les hores de llum sembla que ens fan estar molt més actius, encara que hi ha persones que al contrari, sofreixen l'anomenada astènia primaveral, no tots som iguals.
Canviarem els colors avorrits i foscos per altre més clars i alegres, i fins i tot esforçant-nos una mica, somriurem de grat a tothom que trobem.

De cop i volta sentim noves inquietuds, el viatge somniat, un lloc idil·lic on passar uns dies lluny de tot... estereotips fomentats cal dir-ho, per les agències de viatges.
Hi ha també un desig de canvi, el nou look, procurem aprimar-nos per estar més atractius i les perfumeries fan el seu negoci venent productes cosmètics miraculosos que faran meravelles a la nostra pell.

Caldrà també fer atenció a allò més personal, les nostre emocions, alegries i tristeses, donar-nos temps per païr-les, atrevir-nos a veure'ns tal com som, sense trampa ni cartró, analitzar si som fidels als nostres compromisos, a les nostres amistats, fent així florir en el nostre interior l'autèntica bellesa, la de la bondat i la veritat, el saber ser i estar en cada moment en el lloc que ens correspon, la sinceritat amb nosaltres mateixos i l'acceptació joiosa del que la vida ens aporti cada dia.

Que tingueu una alegre primavera ben florida i perfumada!