LA FESTA VERDAGUER A FOLGUEROLES

A Catalunya ens agraden les festes: les Majors de cada poble, les de Sant Joan, Sant Jordi, les de Nadal, les de Pasqua, i totes les que cada poble vol afegir a les generals com ara la Patum de Berga, que sembla que romandrà com una festa considerada patrimoni de la humanitat.
Aquesta festa de Folgueroles, no preten de moment, passar a ser una celebració multitudinària que tingui aquest apel·latiu tan rimbombant com l'esmentada abans; té un caire familiar íntim , molt participatiu, tothom que hi vé s'en va amb aquella escalforeta que dóna el saber-se acollit per la família, una família espiritual i real en alguns casos, formada a l'entorn d'una figura tan estimada i recordada com la de Jacint Verdaguer i Santaló.
Per què aquesta devoció aquest amor, aquesta sensació de proximitat amb la seva vida i obra?, no hi ha cap secret, va ser un home que va viure, sentir, fruïr, patir i anhelar, que respirava grandesa des de la petitesa reconeguda per ell mateix , que va tenir la valentia de somniar lliurement i plasmar en poesia tots aquests sentiments, somnis, decepcions, creences, miratges a voltes. Tot sempre amb l'elegància inconfusible d'aquell que té uns referents sòlids en la terra, el cel, la pàtria, que li omplen el cor i vessa paraules dolces a desdir, lloant la bellesa dels paisatge que conegué.
Potser, però, si li fos permès veure ara la seva estimada ermita de Sant Jordi envoltada de filaraca elèctrica, faria un poema com un plany i qui sap si fins i tot perdonant els que han fet possible aquesta barbaritat, la reconvertiria en quelcom un mica més poètic.

Bon Sant Jordi gloriós,
los homens no us han entès:
uns han engabiat i clos
dins d'una xarxa us han près?

La vostra ermita estimada
sempre restarà alterosa,
com una joia preuada
mirant al cel ben airosa.

Del que s'ha fet al voltant
en farem una sardana,
corona de fils important
que enjoiarà aquesta Plana.

Les torres de ferro, ai las!
com gegants, de la sardana
les farem ballar al compàs
de la dansa catalana.
*****

LES EXPERIÈNCIES "BLOGUERES"

Sempre són positives i variades, conèixer persones en aquest mitjà gairebé immaterial i una mica misteriós, és com una aventura plena d'emocions diverses.
Semblem tots plegats com una mena de fantasmes una mica etèris, també immaterials, però no tan sols aixó, hi ha personalitats fictícies , canvis de sexe sense necessitat de cap operació i també, com a tot arreu, persones una mica mal educades, em diuen alguns "blogeros" que fins i tot hi ha amenaces , insults i altres fets que per sort no he sofert mai en primera persona.
Jo he tingut sort fins ara," toquem fusta!". Darrerament, i per aixo de tant en tant hi ha alguna entrada en llengua castellana, he contactat amb un grup interessant des del punt de vista literari i poètic, la majoria són professors d'institut i experts en cultura clàssica greco-romana . Utilitzant els coneiments sobre mitologia i la història del herois i els no tan herois, es fan uns diàlegs de gran alçada entre l'amo del blog i els comentaristes, que resulten molt enriquidors sobretot pels alumnes que molt poc, però intervenen també si ho desitgen, amb tota llibertat.
Quins contrastos té la vida! però l'explicació pot ser que ja el mateix tema, descarta com a contertulis persones de baixa cultura que en no trobars'hi bé marxen espontàniament. Ves per on la cultura autèntica i és un antídot contra persones indesitjables que com les "meigas gallegas", encara que no els hem vist mai, "haberlas, hailas!