miércoles, 30 de abril de 2008

EIVISSA, L'ILLA ENCISADORA

Potser degut a la possibilitat de visitar-la fora de les dates en que aquesta illa registra uns augments molt considerables de població, he gaudit amb tota tranquil·litat d'uns paisatges, d'una gent, i d'unes visites a llocs realment praradisíacs.

He tingut temps fins i tot de perdre'm per algun camí rural, nomes pel goig de veure el paisatge rústic amb nombrosíssims pous, murs de pedra seca, cases del més pur estil eivissenc, figueres, llimoners, tarongers, garrofers,oliveres, ametllers, nesprers, i les atzavares de gran tamany, de les que s'extreu la fibra per a confeccionar les típiques sandàlies eivissenques.

Una munió d'esglesies blanques escampades per tota l'illa, han estat també un plaer per la vista, sempre netes, polides , amb uns amables i acollidors porxos amb bigues de savina. Les savines són presents a gairebé tot el territori i de la seva fusta també es construïen antigament els "truis" per tal d'obtenir l'oli . Els conreus de cereals són escassos però presents, i molt avançats respecte la seva maduració en comparació amb Catalunya. Quan aquí " per Sant Jordi espiga l'ordi", allà pràctiament ja estan segant.

He disfrutat molt de l'especial dolçor que despren tot el territori encara no urbanitzat de manera salvatge, especialment l'interior i alguna zona verge de platges i roquissars, i he procurat passar depressa pels llocs devastats per la incontrolable fúria constructora d'habitatges , hotels i zones de diversió i esbarjo nocturn principalment.

Una bona dosi de poesia visual tan necessaria avui en dia, en que sembla que hem d'anar molt depressa no sabem ben bé cap a on, ni perquè...