SANTIAGO RUSIÑOL A MANLLEU

Magnífica l'exposició de quadres de Rusiñol a Manlleu, hi havia obres com ara "La malalta", "Pelando la Pava", "La casa de prèstecs"," Doctor Faust I", "Riera" o el conegudissim " Retatant-se", amb el seu amic també pintor Ramon Casas que il·lustra la portada del catàleg, per cert molt .ben presentat. Va ser un acte molt concorregut i molt ben valorat pels assistents.
Sempre hi ha un" però", en aquest cas la il·luminació amb dues o tres excepcions en que la llum estava situada sobre el quadre mateix, la resta de quadres era difícil veure'ls, doncs quan no brillava massa la tela, era l'enlluernament el que feia difícil la contemplació amb uns focus molt potents, que feien més nosa que servei.
El minimalista refrigeri amb culleres i culleretes de tots tamanys i uns gotets, que més semblaven didalets, plens de coses tan pintoresques com ara " puré d'humus a l'all cremat", o "escalivada amb oli d'anxoves", haurien fet somriure el benevolent però burleta Santiago Rusiñol, que de ben segur n'hagués fet un comentari humorístic, atès el gust indescifrable dels continguts que lluíen aquestos títols de presentació tan rimbombants.
M'haguès agradat conèixer personalment Santiago Rusiñol, a través de la seva filla Maria, crec que l'he conegut força bé. A la pàgina 67 del llibre" Santiago Rusiñol vist per la seva filla" editat l'any 1950 diu per exemple:

"M'estimava a mi, pero sobretot, estimava el seu art. Si escrivia al vespre, era perquè el temps se li fes més curt esperant l'endemà, per tal de continuar el seu quadre. Li agradava la música descriptiva, i més la popular: m'agrada aquesta música perquè fa flaire de terra.
Entenia molt d'astronomia. A la nit mirava el cel, que és hermós-deia- llàstima que no es pugui pintar. I es quadava pensatiu,-s'estranyen de l'altre vida i no s'estranyen d'aquesta. Quina cosa més misteriosa és anar seguint aquesta ruta lluminosa-.
Avorria la política. Quan en el cafè es posaven a parlar-ne , s'aixecava i se n'anava. No estic per perdre el temps-deia-.parlar de coses tan fosquwes, quan a fora hi ha un cel tan blau!.
No l'havia sentit mai criticar a ningú. Quan les coses no se saben del cert, no es diuen , i quan es saben del cert , es callen."
La descripció de detalls del seu caràcter, la magistral descripció de detalls íntims de la seva vida quotidiana, la crítica actitud d'ella envers Sitges que , segons diu a la pàgina 81: "Crec que Sitges no s'ha recordat prou de la família Rusiñol, que amb tant afecte i generositat els ha servit amb safata d'or un tresor incalculable tant artístic com material",.Totes aquestes coincidències, fan que aquesta família la senti molt a prop de la meva, malgrat no haver-nos conegut mai.
De desagaïts el món n'és ple, i només cal mirar els magnific llegat d'insignes patricis d'aquí i d'arreu com han acabat. Ara almenys aquesta generositat no agraïda a Sitges segons la seva filla, queda compensada en part, amb aquesta exposició a Manlleu.

Na Maria Rusiñol , és descrita en el pròleg del seu llibre per Josep Mª de Sagarra de la següent manera:
"Maria, avui àvia, però forta i flexible i més jove de cor que mai, manté sota el casc de la seva cabellera grisa, la brillantor dels ulls que han sabu veure i han sabut comprendre tantes coses, i són, encara, els mateixos ulls de la Maria Rusiñol de la seva adolescència".
Una dona excel-lent i una magnífica escriptora, us recomano la lectura del seu llibre..

FLORS I VIOLES I ROMANÍ

La cançoneta la cantavem sovint, era alegre i bonicoia; m'encantava aixó de "l'ombrí" per tal que rimés amb romaní, eren els temps reculats de l'infantesa, quan tot era nou i cada dia apreniem un pilot de coses.

Què li donarem a la pastoreta
què li donarem per anar a ballar,
jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni plou,
i a la terra plana tot el vent s'hi mou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
flors i violes i romaní

També cantavem en francès:

Ainsi font,font,font,
les petites marionetes,
ainsi font , font, font,
trois ptits tours
et puis s'en vont.

Divertida l'aliteració de petits, per tal que la mètrica quadri.
La traducció catalana és poc afortunada parlant dels" bonics petits titelles", que més aviat sembla un embarbussament que altre cosa. De vegades les traduccion literals no són bones.
Somric amb tendresa a aquella nena que vaig ser, i avui he volgut compartir aquest sentiment amb els bloggers que llegiu de tant en tant el que escric.No és nostàlgia, és "memòria històrica" ara que aquestes dues paraules s'han posat de moda. Un altre dia parlaré de jocs poc convencionals i força imaginatius que omplien moltes estones de cada dia.

CURSET DE TÈCNIQUES D’ESCRIPTURA: Descripció d'un personatge

CURSET DE TÈCNIQUES D’ESCRIPTURA: Descripció d'un personatge

Podeu llegir altres escits a http:// montseviver.blogspot.com

MAIG FLORIT A LA PLANA DE VIC

Ja es veia venir, una pluja "ben caiguda" ha fet que els camps d'ordi es gronxin amb el ventijol, com una mar immensa amb un marc de roures i alzines; als marges comencen a lluïr els gallarets amb el seu ull negre envoltat de vermell i les ravenisses tan senzilles i tan nostres. Algun camp de colza grogueja per acabar de donar una pinzellada llampant al conjunt.
Aquest matí a l'ermita de Palau hem celebrat la festa anyal, amb aquest escenari de luxe, i per sorpresa meva ha tornat a aparèixer la imatge d'alabastre, que algun cop va ser substituïda per una còpia de guix. Tot perfecte, ara sí que atendrà les nostres pregàries, doncs l'autèntica titular té la virtud de concedir allò que se li demana amb fe, com ara:

Per l'aplec a vostre altar
el jovent,devot, s'atança
i a Vos prega amb l'esperança
de fundâ una nova llar.
Vos dels cors tenu la clau,
d'amors purs sou donadora.

Sigueu nostra protectora
Verge Santa de Palau

( Fragment dels goigs)

Fruïm dels regals de la natura, de la companyia dels qui estimem i ens estimen, i també enlairem el nostre esperit en ocasions com la d'avui, en que tot sembla haver-se posat d'acord per ajudar-nos a fer-ho.

PRIMAVERA REMULLADA

Fa goig de veure els camps de cereals ! ja fan més de tres pams d'alt, les espigues ja comencen a pesar una mica i amb les pluges fortes s'han tombat a molts indrets, quan surti el sol s'adreçaran i començaran a enrrossir-se, serà una bona collita.
Sovint la gent que mira la tele i escolta la ràdio, s'esvera per les malvestats que ens esperen amb el canvi climàtic, i en part ja va bé, doncs és cert que després de tantes bestieses fetes per tots nosaltres els humans, la natura s'en ressent i aixis potser frenarem una mica els efectes de tanta estultícia.. Però la natura és generosa i així que pot aprofita la mica d'aigua per posar fil a l'agulla i arreglar una sequera que ja estava a punt de engegar el conegut "decret de sequera", que ja s'ha aplicat en altres ocasions.
La setmana que ve de be segur apagarem la calefacció i sortirem com cargols després de la pluja, per veure l'esclat que aquestes pluges han propiciat: roselles o gallerets, camamilla, lilàs, iris o lliris sords, margaridetes de prat, alls de bruixa, farigola, espígol, escabiosa, blauets etc. faran acte de presència puntualment com cada any.
FruÍm doncs d'aquest espectacle gratuït i esplèndid, ara que encara no fa molta calor i els dies ja són llargs. Que al menys a la comarca d'Osona, poguem continuar com fins ara per a molts anys més, de tots nosaltres en depen en bona part. Bona primavera!