Nèixer als setanta anys és un bon repte, però no hi ha res impossible per aquest mag del pensament i la paraula; ara com un Faust rejovenit sense necessitat de fer cap pacte amb el dimoni, s'ens presenta tot d'una amb aquell somriure sorneguer tant d'ell, i ens ve a dir coses tan importants com ara que quan era petit la seva mare li aconsellava que mai diguès la veritat, pensa, segons va dir fa poc a La Pedrera, que l'ambició és gratuïta i per tant s'en pot tenir tanta com es vulgui, s'han de menysprear els que van contra tú, s'ha de guanyar renunciant, no s'ha de llegir segons què, el món metafòric ajuda a entendre la veritat, i sobretot que els animals han de formar part de la nostra vida amb la seva claredat de missatges i el seu instint., que el reconforta trobar lectors i no sè quantes coses més, totes encaminades al meu entendre, a explicar que en la vida s'ha d'anar on ella et porta a cada moment, serpentejant d'aquí cap allà com els meandres dels rius... una lliço de " savoir faire" a la seva manera potser poc convencional, però en tot cas amb una immensa llògica interna, que l'ha portat on és avui en el món de la literatura.
La de la Pedrera, va ser una tarda intensa, coherent, tots els que intervingueren en les dues taules, de gran talla intelectual, enfocant d'aprop aquesta figura esmunyedissa amb gran encert i amb profund coneixement de la seva obra, i finalment la traca final amb l'entrevista de Josep Cuní que li va acabar de fer dir tot allò que que mancava : que no li agraden gaire les entrevistes que són banals o frívoles, però sí que li agrada molt ser entrevistat per persones intel·ligents . A la pregunta: vostè qui és? va respondre burleta: "jo sóc el que sóc".
Genial, una mica murri, esperit joganer que necessita divertir-se, gaudeix de la vida deixant-hi la pell, xoca amb quasi tot el que és establert o doctrinari, enfronta la realitat tal com és passi el que passi, defensa la riquesa de les seves arrels mallorquines amb vehemencia i enllesteix ara una novel-la amb força il·lusió, des que ha vençut la malaltia greu que tenia, amb el seu coratge i voluntat de viure.Enhorabona per aquest renaixement!
jueves, 7 de junio de 2007
martes, 5 de junio de 2007
L'ÀNIMA DE VIDRE
L'ànima humana és fràgil, delicada i transparent com el vidre prim, qualsevol contratemps, disgust o situació límit ens produeix un estat d'ansietat, habitualment passatger, doncs depenent dels recursos de cadascú ens adaptem a la nova situació sense massa problemes. Hi ha però situacions que per la seva irreversibilitat obliguen a enfocar novament el sentit de la nostra vida, la mort d'un esser estimat i proper en pot ser un bon exemple. La paraula clau per definir la situació en ambdós casos és" l'estrés", paraula que prové del camp de les ciències físiques i que es defineix com l'impacte d'una força exterior sobre un objecte. La seva utilització en molts països des del segle XIX, ha fet que aquesta paraula entrés amb dret propi en els diccionaris, per tal de definir aquest estat de xoc que produeixen sobre nosaltres aquestes circumstàncies adverses.
Val a dir, però, que una certa dosi benigna d'estrés, és necessaria i fins i tot recomanable, doncs estimula el nostre sistema endocri, fent aparèixer hormones com l'adrenalina que ens posa en guardia en situacions de perill inesperat.Aquesta alerta molt continuada pot portar però, consequències molt nocives par al nostre organisme
.
Els xinesos tenen una dita, provinent d'un antic proverbi, que relaciona estretament els perills que tota crisi comporta, amb la oportunitat beneficiosa que segons ells, normalment hi va associada, és clar que s'ha de sabar descubrir enmig del marasme d'una crisi, aquesta part positiva de la mateixa.
La capacitat creativa en el camp de les arts i concretament de la literatura, està força condicionada per l'estat anímic, i m'atreviria a dir que com en el cas del poeta Jacint Verdaguer, els poemes més intensos i emotius de l'autor continguts a "Flors del calvari", són fruït d'una situació personal conflictiva extrema. Es com si l'ànima en un estat de màxima fragilitat, traspués a través de tot el nostre esser amb unes deliquescències emotives úniques, que propicien la inspiració poètica.
Animo als lectors del bloc a aprofitar aquelles situacions on l'ànima transparent es manifesta amb tota la seva nuesa, per escriure allò que els dicta, que de ben segur tindrà una inspiració lírica autèntica, en el ben entès que la persona tingui ja apreses previament les nocions mínimes instrumentals per fer-ho, i no tingui una ànima "de càntir", és clar...
Val a dir, però, que una certa dosi benigna d'estrés, és necessaria i fins i tot recomanable, doncs estimula el nostre sistema endocri, fent aparèixer hormones com l'adrenalina que ens posa en guardia en situacions de perill inesperat.Aquesta alerta molt continuada pot portar però, consequències molt nocives par al nostre organisme
.
Els xinesos tenen una dita, provinent d'un antic proverbi, que relaciona estretament els perills que tota crisi comporta, amb la oportunitat beneficiosa que segons ells, normalment hi va associada, és clar que s'ha de sabar descubrir enmig del marasme d'una crisi, aquesta part positiva de la mateixa.
La capacitat creativa en el camp de les arts i concretament de la literatura, està força condicionada per l'estat anímic, i m'atreviria a dir que com en el cas del poeta Jacint Verdaguer, els poemes més intensos i emotius de l'autor continguts a "Flors del calvari", són fruït d'una situació personal conflictiva extrema. Es com si l'ànima en un estat de màxima fragilitat, traspués a través de tot el nostre esser amb unes deliquescències emotives úniques, que propicien la inspiració poètica.
Animo als lectors del bloc a aprofitar aquelles situacions on l'ànima transparent es manifesta amb tota la seva nuesa, per escriure allò que els dicta, que de ben segur tindrà una inspiració lírica autèntica, en el ben entès que la persona tingui ja apreses previament les nocions mínimes instrumentals per fer-ho, i no tingui una ànima "de càntir", és clar...
domingo, 3 de junio de 2007
COMUNICACIÓ, GRAN PARADOXA
És curiós, com més ens omplim la boca de paraules com comunicació, noves tecnologies, telecomunicacions, etc constato que molta gent i m'hi incloc jo mateixa, tenim la impresió que tot aixó és un miratge una il-lusió, que resulta pràctica a l'hora de fer quelcom molt concret i que es troba en la franja comunicativa sense matisos, lo del si-no, blanc-negre, zeros-uns, un llenguatge terriblement eixorc, maniqueu, que perd pel camí molts continguts no explícits que acompanyaven tradicionalment la comunicació entre les persones.
Quan es pronuncia una mateixa paraula, i depenent de la seva entonació, aquesta canvia de sentit, quan s'escriu en un paper d'un color i perfum determinats, amb una calligrafia concreta, la qual pot fins i tot revelar el nostre estat d'ànim, quan es parla mirant els ulls de l'interlocutor, amb un o altre to de veu etc. tots els matisos hi són presents, parlem o escrivim amb una munió de missatges no verbals que enriqueixen el text i li dónen el sentit que li volguem donar i que fins ara era la forma normal de comunicar-se les persones.
Amb la nostra era informàtica en quedarà poc rastre de la forma de comunicar-se o de d'escriure, doncs imagineu ara un escriptor que redacta un text en un full, i el rellegeix per tal de corregir quelcom, ho reescriu, ratlla el que no li convè, afegeix quelcom al costat i en queda un esborrany que ens explica el procès de creació d'aquest escriptor. És un document fabulós per conèixer com és el procès creatiu d'aquesta persona. Ara ja no hi pot haver esborrany corregit, l'ordinador treu lo "dolent" i deixa lo bó i per tant ens nega la possibilitat de saber per on ha arribat l'escriptor al final del seu procès de maduració del text en questió.
On serà la correspondència escrita del segle XXI? En tota bona biografia dels personatges de totes les époques les cartes manuscites són un tresor, que a més aporta dades adicionals de la grafologia de la persona que les ha escit..Quina pobresa de dades pot aportar un full que és escrit per una màquina?
Com diu el títol, és una gran paradoxa: com més ens sembla que ens comuniquem , més isolats estem i menys missatges autèntics rebem, moltes paraules però poc significatives, fredes, sense acompanyament gestual, no verbal , expressiu, sense l'empremta d'una mà que escriu sobre un paper, fort o fluix, amb lletra petita o gran, i amb tants matisos, que el bon observador no deixa escapar mai, doncs formen part important del mateix missate.
El que deia Mc. Luhan ja fa uns anys: " el mitjà és el missatge" potser ja és una realitat que desgraciadament hem de reconèixer.
Quan es pronuncia una mateixa paraula, i depenent de la seva entonació, aquesta canvia de sentit, quan s'escriu en un paper d'un color i perfum determinats, amb una calligrafia concreta, la qual pot fins i tot revelar el nostre estat d'ànim, quan es parla mirant els ulls de l'interlocutor, amb un o altre to de veu etc. tots els matisos hi són presents, parlem o escrivim amb una munió de missatges no verbals que enriqueixen el text i li dónen el sentit que li volguem donar i que fins ara era la forma normal de comunicar-se les persones.
Amb la nostra era informàtica en quedarà poc rastre de la forma de comunicar-se o de d'escriure, doncs imagineu ara un escriptor que redacta un text en un full, i el rellegeix per tal de corregir quelcom, ho reescriu, ratlla el que no li convè, afegeix quelcom al costat i en queda un esborrany que ens explica el procès de creació d'aquest escriptor. És un document fabulós per conèixer com és el procès creatiu d'aquesta persona. Ara ja no hi pot haver esborrany corregit, l'ordinador treu lo "dolent" i deixa lo bó i per tant ens nega la possibilitat de saber per on ha arribat l'escriptor al final del seu procès de maduració del text en questió.
On serà la correspondència escrita del segle XXI? En tota bona biografia dels personatges de totes les époques les cartes manuscites són un tresor, que a més aporta dades adicionals de la grafologia de la persona que les ha escit..Quina pobresa de dades pot aportar un full que és escrit per una màquina?
Com diu el títol, és una gran paradoxa: com més ens sembla que ens comuniquem , més isolats estem i menys missatges autèntics rebem, moltes paraules però poc significatives, fredes, sense acompanyament gestual, no verbal , expressiu, sense l'empremta d'una mà que escriu sobre un paper, fort o fluix, amb lletra petita o gran, i amb tants matisos, que el bon observador no deixa escapar mai, doncs formen part important del mateix missate.
El que deia Mc. Luhan ja fa uns anys: " el mitjà és el missatge" potser ja és una realitat que desgraciadament hem de reconèixer.
sábado, 12 de mayo de 2007
SANTIAGO RUSIÑOL A MANLLEU
Magnífica l'exposició de quadres de Rusiñol a Manlleu, hi havia obres com ara "La malalta", "Pelando la Pava", "La casa de prèstecs"," Doctor Faust I", "Riera" o el conegudissim " Retatant-se", amb el seu amic també pintor Ramon Casas que il·lustra la portada del catàleg, per cert molt .ben presentat. Va ser un acte molt concorregut i molt ben valorat pels assistents.
Sempre hi ha un" però", en aquest cas la il·luminació amb dues o tres excepcions en que la llum estava situada sobre el quadre mateix, la resta de quadres era difícil veure'ls, doncs quan no brillava massa la tela, era l'enlluernament el que feia difícil la contemplació amb uns focus molt potents, que feien més nosa que servei.
El minimalista refrigeri amb culleres i culleretes de tots tamanys i uns gotets, que més semblaven didalets, plens de coses tan pintoresques com ara " puré d'humus a l'all cremat", o "escalivada amb oli d'anxoves", haurien fet somriure el benevolent però burleta Santiago Rusiñol, que de ben segur n'hagués fet un comentari humorístic, atès el gust indescifrable dels continguts que lluíen aquestos títols de presentació tan rimbombants.
M'haguès agradat conèixer personalment Santiago Rusiñol, a través de la seva filla Maria, crec que l'he conegut força bé. A la pàgina 67 del llibre" Santiago Rusiñol vist per la seva filla" editat l'any 1950 diu per exemple:
"M'estimava a mi, pero sobretot, estimava el seu art. Si escrivia al vespre, era perquè el temps se li fes més curt esperant l'endemà, per tal de continuar el seu quadre. Li agradava la música descriptiva, i més la popular: m'agrada aquesta música perquè fa flaire de terra.
Entenia molt d'astronomia. A la nit mirava el cel, que és hermós-deia- llàstima que no es pugui pintar. I es quadava pensatiu,-s'estranyen de l'altre vida i no s'estranyen d'aquesta. Quina cosa més misteriosa és anar seguint aquesta ruta lluminosa-.
Avorria la política. Quan en el cafè es posaven a parlar-ne , s'aixecava i se n'anava. No estic per perdre el temps-deia-.parlar de coses tan fosquwes, quan a fora hi ha un cel tan blau!.
No l'havia sentit mai criticar a ningú. Quan les coses no se saben del cert, no es diuen , i quan es saben del cert , es callen."
La descripció de detalls del seu caràcter, la magistral descripció de detalls íntims de la seva vida quotidiana, la crítica actitud d'ella envers Sitges que , segons diu a la pàgina 81: "Crec que Sitges no s'ha recordat prou de la família Rusiñol, que amb tant afecte i generositat els ha servit amb safata d'or un tresor incalculable tant artístic com material",.Totes aquestes coincidències, fan que aquesta família la senti molt a prop de la meva, malgrat no haver-nos conegut mai.
De desagaïts el món n'és ple, i només cal mirar els magnific llegat d'insignes patricis d'aquí i d'arreu com han acabat. Ara almenys aquesta generositat no agraïda a Sitges segons la seva filla, queda compensada en part, amb aquesta exposició a Manlleu.
Na Maria Rusiñol , és descrita en el pròleg del seu llibre per Josep Mª de Sagarra de la següent manera:
"Maria, avui àvia, però forta i flexible i més jove de cor que mai, manté sota el casc de la seva cabellera grisa, la brillantor dels ulls que han sabu veure i han sabut comprendre tantes coses, i són, encara, els mateixos ulls de la Maria Rusiñol de la seva adolescència".
Una dona excel-lent i una magnífica escriptora, us recomano la lectura del seu llibre..
Sempre hi ha un" però", en aquest cas la il·luminació amb dues o tres excepcions en que la llum estava situada sobre el quadre mateix, la resta de quadres era difícil veure'ls, doncs quan no brillava massa la tela, era l'enlluernament el que feia difícil la contemplació amb uns focus molt potents, que feien més nosa que servei.
El minimalista refrigeri amb culleres i culleretes de tots tamanys i uns gotets, que més semblaven didalets, plens de coses tan pintoresques com ara " puré d'humus a l'all cremat", o "escalivada amb oli d'anxoves", haurien fet somriure el benevolent però burleta Santiago Rusiñol, que de ben segur n'hagués fet un comentari humorístic, atès el gust indescifrable dels continguts que lluíen aquestos títols de presentació tan rimbombants.
M'haguès agradat conèixer personalment Santiago Rusiñol, a través de la seva filla Maria, crec que l'he conegut força bé. A la pàgina 67 del llibre" Santiago Rusiñol vist per la seva filla" editat l'any 1950 diu per exemple:
"M'estimava a mi, pero sobretot, estimava el seu art. Si escrivia al vespre, era perquè el temps se li fes més curt esperant l'endemà, per tal de continuar el seu quadre. Li agradava la música descriptiva, i més la popular: m'agrada aquesta música perquè fa flaire de terra.
Entenia molt d'astronomia. A la nit mirava el cel, que és hermós-deia- llàstima que no es pugui pintar. I es quadava pensatiu,-s'estranyen de l'altre vida i no s'estranyen d'aquesta. Quina cosa més misteriosa és anar seguint aquesta ruta lluminosa-.
Avorria la política. Quan en el cafè es posaven a parlar-ne , s'aixecava i se n'anava. No estic per perdre el temps-deia-.parlar de coses tan fosquwes, quan a fora hi ha un cel tan blau!.
No l'havia sentit mai criticar a ningú. Quan les coses no se saben del cert, no es diuen , i quan es saben del cert , es callen."
La descripció de detalls del seu caràcter, la magistral descripció de detalls íntims de la seva vida quotidiana, la crítica actitud d'ella envers Sitges que , segons diu a la pàgina 81: "Crec que Sitges no s'ha recordat prou de la família Rusiñol, que amb tant afecte i generositat els ha servit amb safata d'or un tresor incalculable tant artístic com material",.Totes aquestes coincidències, fan que aquesta família la senti molt a prop de la meva, malgrat no haver-nos conegut mai.
De desagaïts el món n'és ple, i només cal mirar els magnific llegat d'insignes patricis d'aquí i d'arreu com han acabat. Ara almenys aquesta generositat no agraïda a Sitges segons la seva filla, queda compensada en part, amb aquesta exposició a Manlleu.
Na Maria Rusiñol , és descrita en el pròleg del seu llibre per Josep Mª de Sagarra de la següent manera:
"Maria, avui àvia, però forta i flexible i més jove de cor que mai, manté sota el casc de la seva cabellera grisa, la brillantor dels ulls que han sabu veure i han sabut comprendre tantes coses, i són, encara, els mateixos ulls de la Maria Rusiñol de la seva adolescència".
Una dona excel-lent i una magnífica escriptora, us recomano la lectura del seu llibre..
martes, 8 de mayo de 2007
FLORS I VIOLES I ROMANÍ
La cançoneta la cantavem sovint, era alegre i bonicoia; m'encantava aixó de "l'ombrí" per tal que rimés amb romaní, eren els temps reculats de l'infantesa, quan tot era nou i cada dia apreniem un pilot de coses.
Què li donarem a la pastoreta
què li donarem per anar a ballar,
jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni plou,
i a la terra plana tot el vent s'hi mou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
flors i violes i romaní
També cantavem en francès:
Ainsi font,font,font,
les petites marionetes,
ainsi font , font, font,
trois ptits tours
et puis s'en vont.
Divertida l'aliteració de petits, per tal que la mètrica quadri.
La traducció catalana és poc afortunada parlant dels" bonics petits titelles", que més aviat sembla un embarbussament que altre cosa. De vegades les traduccion literals no són bones.
Somric amb tendresa a aquella nena que vaig ser, i avui he volgut compartir aquest sentiment amb els bloggers que llegiu de tant en tant el que escric.No és nostàlgia, és "memòria històrica" ara que aquestes dues paraules s'han posat de moda. Un altre dia parlaré de jocs poc convencionals i força imaginatius que omplien moltes estones de cada dia.
domingo, 6 de mayo de 2007
CURSET DE TÈCNIQUES D’ESCRIPTURA: Descripció d'un personatge
CURSET DE TÈCNIQUES D’ESCRIPTURA: Descripció d'un personatge
Podeu llegir altres escits a http:// montseviver.blogspot.com
Podeu llegir altres escits a http:// montseviver.blogspot.com
MAIG FLORIT A LA PLANA DE VIC
Ja es veia venir, una pluja "ben caiguda" ha fet que els camps d'ordi es gronxin amb el ventijol, com una mar immensa amb un marc de roures i alzines; als marges comencen a lluïr els gallarets amb el seu ull negre envoltat de vermell i les ravenisses tan senzilles i tan nostres. Algun camp de colza grogueja per acabar de donar una pinzellada llampant al conjunt.
Aquest matí a l'ermita de Palau hem celebrat la festa anyal, amb aquest escenari de luxe, i per sorpresa meva ha tornat a aparèixer la imatge d'alabastre, que algun cop va ser substituïda per una còpia de guix. Tot perfecte, ara sí que atendrà les nostres pregàries, doncs l'autèntica titular té la virtud de concedir allò que se li demana amb fe, com ara:
Per l'aplec a vostre altar
el jovent,devot, s'atança
i a Vos prega amb l'esperança
de fundâ una nova llar.
Vos dels cors tenu la clau,
d'amors purs sou donadora.
Sigueu nostra protectora
Verge Santa de Palau
( Fragment dels goigs)
Fruïm dels regals de la natura, de la companyia dels qui estimem i ens estimen, i també enlairem el nostre esperit en ocasions com la d'avui, en que tot sembla haver-se posat d'acord per ajudar-nos a fer-ho.
Aquest matí a l'ermita de Palau hem celebrat la festa anyal, amb aquest escenari de luxe, i per sorpresa meva ha tornat a aparèixer la imatge d'alabastre, que algun cop va ser substituïda per una còpia de guix. Tot perfecte, ara sí que atendrà les nostres pregàries, doncs l'autèntica titular té la virtud de concedir allò que se li demana amb fe, com ara:
Per l'aplec a vostre altar
el jovent,devot, s'atança
i a Vos prega amb l'esperança
de fundâ una nova llar.
Vos dels cors tenu la clau,
d'amors purs sou donadora.
Sigueu nostra protectora
Verge Santa de Palau
( Fragment dels goigs)
Fruïm dels regals de la natura, de la companyia dels qui estimem i ens estimen, i també enlairem el nostre esperit en ocasions com la d'avui, en que tot sembla haver-se posat d'acord per ajudar-nos a fer-ho.
viernes, 4 de mayo de 2007
PRIMAVERA REMULLADA
Fa goig de veure els camps de cereals ! ja fan més de tres pams d'alt, les espigues ja comencen a pesar una mica i amb les pluges fortes s'han tombat a molts indrets, quan surti el sol s'adreçaran i començaran a enrrossir-se, serà una bona collita.
Sovint la gent que mira la tele i escolta la ràdio, s'esvera per les malvestats que ens esperen amb el canvi climàtic, i en part ja va bé, doncs és cert que després de tantes bestieses fetes per tots nosaltres els humans, la natura s'en ressent i aixis potser frenarem una mica els efectes de tanta estultícia.. Però la natura és generosa i així que pot aprofita la mica d'aigua per posar fil a l'agulla i arreglar una sequera que ja estava a punt de engegar el conegut "decret de sequera", que ja s'ha aplicat en altres ocasions.
La setmana que ve de be segur apagarem la calefacció i sortirem com cargols després de la pluja, per veure l'esclat que aquestes pluges han propiciat: roselles o gallerets, camamilla, lilàs, iris o lliris sords, margaridetes de prat, alls de bruixa, farigola, espígol, escabiosa, blauets etc. faran acte de presència puntualment com cada any.
FruÍm doncs d'aquest espectacle gratuït i esplèndid, ara que encara no fa molta calor i els dies ja són llargs. Que al menys a la comarca d'Osona, poguem continuar com fins ara per a molts anys més, de tots nosaltres en depen en bona part. Bona primavera!
martes, 20 de marzo de 2007
CURSET DE TÈCNIQUES D’ESCRIPTURA: Descripció d'un personatge
CURSET DE TÈCNIQUES D’ESCRIPTURA: Descripció d'un personatge
Podeu trobar altres escrits al blog http://montserrat-esplai.blogspot.com
Podeu trobar altres escrits al blog http://montserrat-esplai.blogspot.com
S'HA ACABAT EL CURSET
A tots ens ha semblat curt, i ens hem quedat amb ganes de seguir intercanviant opinions, avaluant els textos proposats d'autors reconeguts, o també els que els alumnes hem anat redactant sobre diversos temes proposats.
Com acostuma a passar en qualsevol grup, hi ha hagut persones que ho han deixat i altres que s'han incorporat més tard i per tant no es tracta d'un grup consolidat.
Espero que properament i a través del blog "comunitari" de la Roser, poguem seguir tenint contacte, la qual cosa de ben segur serà un estímul per anar intentant deixar anar la ploma, la tecla en aquest cas, i anar practicant l'exercici de dir allò que volem dir amb la paraula justa, escaient, saber explicar una història , descriure un estat d'ánim, copsar el ritme poètic, enriquir el vocabulari amb matisos cada vegada més subtils etc.
La llavor ja està sembrada, i el cuquet de descobrir l'immens tresor fruït de les nostres pròpies vivències i del que hem llegit al llarg de la nostra vida ja no ens deixarà pas tranquils, doncs és un gran plaer poder expressar allò que vols dir i aconseguir que una altre persona ho llegeixi amb interès.
Es ben cert que l'arquitectura literària té uns petits secrets per fer desitjar al lector seguir la lectura com si hi estés enganxat i no pogués deixar-la aixís com aixís, sobretot en les novel-les, però fins i tot en les receptes de cuina hi ha aqueslls petits trucs que les mestresses guarden per elles, i que han descobert de vegades impensadament. Animem-nos doncs i a veure si podem fuïr de l'escrptura i fer-ne partíceps als altres.
També podeu trobar altre tipus de temes al blog http://montseviver.blogger.com
Com acostuma a passar en qualsevol grup, hi ha hagut persones que ho han deixat i altres que s'han incorporat més tard i per tant no es tracta d'un grup consolidat.
Espero que properament i a través del blog "comunitari" de la Roser, poguem seguir tenint contacte, la qual cosa de ben segur serà un estímul per anar intentant deixar anar la ploma, la tecla en aquest cas, i anar practicant l'exercici de dir allò que volem dir amb la paraula justa, escaient, saber explicar una història , descriure un estat d'ánim, copsar el ritme poètic, enriquir el vocabulari amb matisos cada vegada més subtils etc.
La llavor ja està sembrada, i el cuquet de descobrir l'immens tresor fruït de les nostres pròpies vivències i del que hem llegit al llarg de la nostra vida ja no ens deixarà pas tranquils, doncs és un gran plaer poder expressar allò que vols dir i aconseguir que una altre persona ho llegeixi amb interès.
Es ben cert que l'arquitectura literària té uns petits secrets per fer desitjar al lector seguir la lectura com si hi estés enganxat i no pogués deixar-la aixís com aixís, sobretot en les novel-les, però fins i tot en les receptes de cuina hi ha aqueslls petits trucs que les mestresses guarden per elles, i que han descobert de vegades impensadament. Animem-nos doncs i a veure si podem fuïr de l'escrptura i fer-ne partíceps als altres.
També podeu trobar altre tipus de temes al blog http://montseviver.blogger.com
domingo, 25 de febrero de 2007
JA ES COMENÇA A FLAIRAR LA PRIMAVERA
Tinc la sort de tenir una mata de "vinca" que avui ja ha començat a treure flors, és tant senzilla com bonica i ja fa anys que es va escampant per tota una zona on es veu que s'hi troba bé. No és de jardí és completament salvatge, i per tant té aquella força que li dóna el fet d'estar on ha triat : ni massa sol ni massa poc, es troba sota una figuera que a l'estiu li evita la calor excessiva i a l'hivern li permet aprofiar tot el sol que fa.
Em satisfà anar veient com cada any la natura es desperta i comença la feina de treure primer els borrons, deprés les fulles,flors i finalment els fruits, és un especacle cíclic que em fascina tot i que es repeteix cada any, però mai és ben igual, aquest any per exemple tot va una mica avançat, fins i tot els ametllers han florit agosaradament amb les flors per davant, una mica abans d'hora, magnífica follia la dels ametllers!.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
